Category Archives: llibre Convoco bellesa

Estació nova

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

M’agafa el nou temps
ancorada al vell,
ve la primavera
esclatant i tendra,
i el meu cos just resta
a terra enclotat,
de cap punt s’eleva,
taciturn, callat.
Em caldran uns dies
de fer nova estada,
sentir la potència
de dolls de vent, platja,
la mar forta i lliure,
sempre insubornable,
el vol dels ocells
al castell de l’aire.
Mudar de paisatge,
acostar-me a mi,
al goig, la bellesa
que d’endins m’emana,
ésser solitari,
dona ara esgotada.
Prendre aquest esclat
vigorós que s’alça,
fer-me al seu esguard
enardit de gràcia.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes solars

Aquí resto

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Ple de placidesa
es desvetlla el dia
mentre vaig fent via
cap a l’estació.
I vaig pensant mentre
en els meus secs somnis,
on hi soc d’incògnit,
tots buidats d’amor.
Escalfor i bellesa
sempre em són furtades.
Jo espero, ja al somni,
trobar-hi caliu,
un bon esmorzar
de pastisseria,
en un local càlid
prendre-hi un bon cafè,
però només hi ha
una llarga cua,
herbes aigualides,
i per menjar resten
galetes pansides.
No hi ha tampoc taules,
i ara el fred penetra
per cada un dels angles.
Soc a una ciutat
del nord, que sé bella,
no en recordo el nom,
ningú no sap dir-me’l.
Hi ha d’haver un palau,
punt de referència,
de bellesa excelsa,
però mai no hi arribo.
Cada cop més m’erro
i més me n’allunyo,
sense intuir el centre,
just en uns darreres,
a la perifèria,
sense cap ressò
ni hàlit de dolcesa.
Sola, decebuda,
ja plena d’angúnia,
per sempre aquí resto,
i res no m’indica
el camí que cerco.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança

Temps meu

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Avui el temps és meu,
allargassat, immens,
amb una densitat
tan transparent com l’aire.
I tant el vull fruir,
amb tantes il·lusions,
que van encavallant-se’m
els camins a seguir.
Duc la bellesa en mi,
tota la pau de l’ànima,
i una esquerda esberlada
al meu ser i destí.
Poca cosa, però,
davant de l’infinit.
Aviat es clourà
en l’esvoranc del temps
finit de mi mateixa,
que avui tinc tot per mi,
que desitjo fruir
com si fos també eterna.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars

Llum i ombra

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari


Davant meu, al tren, una ballarina,
braços, pit al vent, de piquets les mitges,
vestida de negre, sostenidors roses,
venes a les mans sensibles, formoses.
La cara esculpida, l’arracada mòbil,
el cabell estès, serrell al front jove.

I frunzeix els llavis, tota ella luxosa
d’una senzillesa desada i absorta.
Jo em sento a mi, d’hivern abrigada,
mig suant, tancada sota de l’abric.
Soc pesant, soc rígida, de bellesa opaca,
sense confiança en cap meu talent.

Apagat dissabte en què cruixo, peno,
i sense esma treno viaranys, camins.
M’he fallat avui sense anar a piscina,
el cabell dubtós de neteja i gràcia,
el vestit d’ahir, que vaig fer suada,
amb l’ànima als peus per tanta mancança.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes de desamor, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa

Plena aura

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Es va refent
el meu teixit,
es va expandint
la potent saba
pels vells racons
de foscor greu,
per la pell dura,
vitalitzant-la.

Es va nodrint
l’ésser sec meu
de l’harmonia
que el món abasta,
d’una dolcesa
fins al confí,
d’una bellesa
vibrant i càlida.

Va ressorgint
el meu cabal
i resplendint
en parts esparses.
Just soc enmig
dels dies rics,
els que em generen
fins fer plena aura.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Petit cor

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Un diumenge de tardor
on un petit cor palpita
en aquest dia ventós,
enfredorit, de llum trista.

Un petit cor que vol rebre
un raig de llum que el tamisi,
un espurneig de bellesa,
un gest senzill que el captivi.

Vol fer-se més gran i fort,
on l’amor pugui expandir-se,
i la sang brolli amb el goig
del seu batec clar i sensible.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa

Al compàs dels astres

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

J. M. Román Francés

Em sento a casa com una figureta
just col·locada en una estreta lleixa,
encaixonada, com si momificada,
del tot estàtica, sense hàlit, sense esguard.

Surto a aquest món i soc l’animal àgil,
sensible, ric, de retornada ànima,
i llargament camino sota els astres
propers i íntims, al compàs del seu cor.

No tinc pas  límits ni al cos ni a la mirada,
tota bellesa se’m posa a pòmuls, llavis,
i irradio els meus rajos fets d’aura,

curulls de temps, de vida engalanada,
i en l’amplitud immensa i sense fi
hi el meu designi, el perquè he estat creada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

On el tròpic perdura

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Un octubre d’estiu
de somni de bellesa,
amb el cos conformat
pel sol, la tarda plena,
per l’esperit del temps
que vessa, que prodiga
felicitat de ser,
llibertat, alegria.
Un mes com suplantat,
tal com barca perduda
en desconegut mar
on el tròpic perdura,
amb flors, delits, fulgors
d’encens daurat i rajos
un regal d’aquest cel
que amor vol suscitar-nos.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa

Aixopluc

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Fa la calor xafogosa
d’un altre avançat estiu,
s’estrenyen les temples, couen,
amb un batec agressiu.

El jorn rere la finestra
impol·lut, magnificent,
frueix de verdor, esclata
de bellesa incandescent.

És ben segur que ha de ploure,
caure un abundós aiguat,
aquest mal de cap indica
fregant electricitat.

Aquest és just el meu dia,
el que em toca viure avui,
me’l trobo així, l’interpreto,
és on tinc fet l’aixopluc.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Arbres elevats al cel

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Arbres elevats al cel
d’aquest meu amat trajecte,
així em vull elevar jo
sobre la columna, ferma,
amb el cap ben assentat
sobre les espatlles rectes,
la dignitat emanant
del meu tronc, músculs i venes,
i brollant del cos sencer
el sentit de la bellesa,
tot l’amor que he anat creant
damunt justícia i consciència.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes sobre la bellesa