Monthly Archives: febrer 2013

Estès, moria el dia,
bomba de sang
que batega i explota.
Las, sense esma,
exsangüe decandia,
silenciós s’escolava
en els terrenys de l’ombra.

Ningú m’espera
entre els ametllers,
les flors han brotat
totes debades,
els camins de l’estiu
són deserts i balders,
l’aire porta, dolç,
els amors que ja estaren.

Desdibuixada,
sec a l’habitació quieta,
resistint l’esfondrada.
Ni festes ni colors
no m’acompanyen,
només el temps colpit
m’obre passera,
m’he d’alçar i endavant
fer anar les passes.
Sóc mortalla d’amor
que vol renéixer.