I tots els meus paradisos
he perdut, són ensorrats,
així ho somio de nits,
clarivident, trasbalsada,
sense saber on anar a raure,
el meu amor sens topant,
inhòspit i buit el món
on he anat sobrevivint,
on he agençat, ple de força,
un univers personal,
sense absoluts, ple de pèrdues
i un lament al fons constant.