Monthly Archives: Desembre 2012

Per a la Carme Palau

Floreixen les magnòlies
i el teu riure discorre com l’onada.
A les vores del riu que se t’emporta
s’obren per a tu les flors boscanes.
A la riba restem mentre tu passes,
ja serena per sempre,
amb la pau inundant-te,
sostinguda en un trenat de vímet,
la túnica blanca,
com tu, immaculada.
En l’aigua més pura,
lentament avances.
Allà on tu descanses,
allà on potser s’obre,
vital, l’esperança,
el riure que estimen
els teus fills, nosaltres,
ressona alegre
per tendres contrades.