Monthly Archives: Juny 2012

Sol verge

S’obre tot l’espai del dia
olorós, ple de sol verge,
deliciosa ve la brisa
que va encenent la promesa.
Cremen guspires de vida,
tot és a punt de passar,
la carícia que esgarrifa,
un cos nu prest a estimar.
Un mossec roig entre els llavis,
un desig que ve a fiblar,
el plaer on es levita,
l’ardència que fa a abrusar.

Alegria

globus en forma de medusa

Fa via l’alegria
per carrers i per parcs,
l’energia s’afina,
la il·lusió en pren part.

Irradia un sol nítid
rajos en devessall,
la vida s’il·lumina,
batega un lliure clam.

Mirada immaculada

Per carrers olorosos,
ombrívols de fulles,
caminava agafada
a la teva mà morena.

S’obrien avingudes
en un aire gemmat
d’un tòrrid estiu nou,
com d’una estació desconeguda.

Si algú ens hagués dit
que ens podia arrasar el desert
amb la seva ventada de mort,
per res l’hauríem cregut.

Només hauríem somrigut
amb aquella força que emanava
de la nostra mirada immaculada,
fervent de passió i de futur.

Galeria

Planeta de colors

This gallery contains 1 photos.

Jo era al costat de la Lloll, una amiga que feia poc que havia tingut un disgust i em sabia greu que la poesia fos tan dolenta. Érem en un acte a la llibreria Fèmina, que només editava obres de … Continua llegint

Déus estranys

Encara urpen els dracs
la fonda cova
des d’un temps ancestral,
món primigeni,
encara hi vénen bruixes
poderoses,
encara el sol hi tem
un encanteri.

Pels camins transhumants
d’espessa boira
s’arriba al cau d’uns déus
d’estirp incerta
amb una força densa
com la roca
amb una fúria intensa
com la terra.

Encara a les entranyes
s’hi encenen
els ulls d’uns déus antics,
molt més que els homes,
udolant al poder
de les tenebres,
perduts en l’infinit
dins d’una cova.

Guerra

Persistentment
la sang degota,
amarant sense treva
la terra xopa.

Inconsolable
el dolor assola
la ciutat devastada,
la terra eixorca.

Crits esqueixats
el cel perforen
cercant àvids la pau,
burxant la fosca.