Aixopluc

Fa la calor xafogosa
d’un altre avançat estiu,
s’estrenyen les temples, couen,
amb un batec agressiu.

El jorn rere la finestra
impol·lut, magnificent,
frueix de verdor, esclata
de bellesa incandescent.

És ben segur que ha de ploure,
caure un abundós aiguat,
aquest mal de cap indica
fregant electricitat.

Aquest és just el meu dia,
el que em toca viure avui,
me’l trobo així, l’interpreto,
és on tinc fet l’aixopluc.