Nit foscosa,
d’horitzó coral·lí,
ja dempeus
entre garlandes d’arbres,
contrallum
en capçades no opaques
de pins alts,
pàtria mediterrània.
Glamurós
és el rosa que espurna
com setí
de solar fondalada,
llums s’encenen
mentre que el sol s’amaga,
tiba el tren
avant per clarianes.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit
Com d’alta que és la nit,
dimensió immensa,
pètals de foscor densa,
carícia i sentit.
Publicat dins de Poemes de la nit
Allò era el misteri
d’aquell món de nit,
al lluny hi tocaven
soles les campanes,
la brisa d’hivern
coïa a les galtes,
els carrers nocturns
eren transitables.
L’energia viva
de la nit brollava,
la lluna serena
abstreta brillava,
i un esperit tendre
com jonc revinclant-se
em feia renéixer
com al punt de l’alba.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la solitud
Calidesa de vellut en el paisatge d’estrelles,
l’aigua tan dolça del riu bressa la llum que hi penetra.
Magnificència embruixant que els estels al cel poleixen,
les barques resten humils i en veure l’esclat s’abstreuen.
Rutilant nit que il·luminen amb dolls de passió densa
les llums del riu mentre vibren absortes en l’aigua quieta.
Una parella camina agafada prop la llera
duu el cor clar de l’estiu brunyit amb porpra d’estrella.
Foguerassa de la nit blava, roja, groga i verda,
brilles dintre el riu polit, lluus en l’ampla volta negra.
Llum rodona al cel nocturn, festa dels estels encesa.
Llum vertical dins del riu, festeig ardent de la terra,
el pla horitzontal del moll conjuga el cel i la terra,
espectacle fulgurant, nit subjugant de bellesa.
*********************************************************
Calidesa de vellut
en el paisatge d’estrelles,
l’aigua tan dolça del riu,
bressa la llum que hi penetra.
*
Magnificència embruixant
que els estels al cel poleixen,
les barques resten humils
i en veure l’esclat s’abstreuen.
*
Rutilant nit que il·luminen
amb escalfor i passió densa
les llums del riu, mentre riuen
absortes en l’aigua quieta.
*
Una parella camina
agafada prop la llera;
duu el cor clar de l’estiu
brunyit amb porpra d’estrella.
*
Foguerassa de la nit
blava, roja, groga i verda,
brilles dintre el riu polit,
lluus en l’ampla volta negra.
*
Llum rodona al cel nocturn,
festa dels estels encesa,
llum vertical dins del riu,
festeig ardent de la terra.
*
El pla horitzontal del moll
conjuga el cel i la terra,
espectacle fulgurant,
nit subjugant de bellesa.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars, Sonets
Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.
Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses més punyents i sentides.
Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,
a recer de l’amor mormolant.
Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets
Dins el tren, tot nit,
el dia es replega,
cansat somieja,
arriba a la fi.
Tempera l’angoixa,
el motor fuent
atura el seu ritme,
el temps lliga amb cingla,
i demà és tan lluny!
Ha de transitar
sencera la nit,
gravitant, profunda,
del tot exposada
a ser esquinçada
per l’ull del matí.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit
Surto al vespre fi, textura de perla,
tènue llum filtrada amb tamís d’amor,
soc una princesa polida i serena,
+
vaig traspassant l’aire net i enardidor,
tot és el meu regne, carrers que camino,
cel amb què respiro, estrelles, fulgor,
+
el meu cos és àgil, i el meu pensament
cabdella misteri i immens encanteri
de nit que espurneja, firmament en flor.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars
Sota l’influx de la lluna
volto pels carrers callats,
camino movent silenci
enmig l’aire espurnejant.
*
Se senten cruixir les passes
camejant entre les fulles,
plouen des de dalt els arbres
generosos de fortuna.
*
Tot l’espai és olorós
de fonda natura i terra,
les llums tan tènues obren
vies d’ambre en la serena.
*
Un tast de vida ancestral
en la màgia mormolada,
endinsada en el misteri
que la densa nit entranya.
*
Tot al voltant es respira
l’encís de la tendra nit,
somiant en la dolcesa
faré el trànsit cap al llit.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
El nostre sud estès en el no-res,
les llums titil•len lleument en la foscor,
hi ha entrat de ple tot l’espai sideral,
sense cap vida, sols silenci suspès.
A les vuit és ja l’alta nit dels astres,
la lluna freda, el cel com un mirall,
desistiment que sobreïx de l’ànima
copsant que la tendresa és sols humana.
Calla la nit
polida i sola,
passen els trens
i els transeünts
de darrera hora.
La nit ja sap
tot esperant
que éssers nocturns
l’habitaran
fins a l’instant
que el sol lustral
surti de clova.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la solitud
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 