Monthly Archives: Mai 2012

Alta mar

Planeja el pelicà
en l’aire immaculat,
els fluents del dolor
s’enterren a la platja
amb pedres de colors
bressolades per l’aigua,
secrets i salabror
i avidesa d’albada.
Les iguanes observen
dalt branques de majagua
el nostre absort festeig
eixamorat per l’aire.
Olor dolça dels arbres,
flors als cabells nuades
i una pluja excessiva
de cop precipitada.
I les nits retingudes
amb el rodó misteri
de l’aire planetari,
ventejant a la cambra.
Cap estrella no dorm,
neguitosa, amoïnada,
mormolant a la lluna
la veritat comptada:
l’alta mar que ara creix
serà aviat dessecada.

Súplica

Allà on te’n vas anar
cloent el nostre món,
on et vas expandir,
el cos fos amb la terra,
des d’on ve el teu alè
vital per escalfar-me,
i el teu cos tan rotund
que en pensaments m’abraça,

allà prego que tinguis
la plenitud més densa,
l’harmonia més pura,
l’alegria més clara,
i tal força que res
no pugui vulnerar-te,
i el caliu del meu ésser,
que és amb tu acompanyant-te.

Simfonia

El temps es bressa a si mateix
al gronxador que va restar
al prat antic on regalaven
les perles dolces del jovent.
Descolorit i amatent,
amb vells perfums que hi vam deixar,
al seu fustam la molsa creix
entre les llistes desgastades.
Sospès al sol no espera res,
avui és ja sols simfonia,
mogut pel vent, a frec d’oreig,
xop de la pluja fregadissa.
Tan delicat com aquell temps,
el seu seient de dues places,
igual també que els amors vells,
ara és natura del paisatge.

Anhel

Petit anhel

que obre la nit,

ble encès d’espelma

en la foscor,

guia el camí

cap a l’encís,

fes clariana

en l’esplendor.

Petit anhel

al fons del pit,

obre la reixa

del dolor,

navega fondo

nit endins,

porta la festa

i l’abundor.

Mercat

dia de mercat pintura mes fosc

Olor de roses, flors al voltant,
remor de dia viu de mercat,
voleien robes en l’aire suau,
el sol espurna felicitat.
Les dones parlen, cistell al braç,
la vida gira amb dolç alenar,
cada conversa cabdella el món,
el matí vibra a ple color.
El verd dels arbres s’eleva alt,
al cel pur lluu l’intacte blau,
toquen campanes al campanar,
s’esbrava enlaire civilitat.