Perquè les teves carícies
apunten a l’absolut,
cap a un amor que no es pot
permetre no reeixir,
se m’esllangueixen les mans
en voler retornar-te-les.
No hi veig clar a través seu,
no sé tampoc on recolzen,
i no vull la meva imatge
en el futur més proper
tornant a vessar les llàgrimes
per aquells dolguts amors
que en el temps no fructifiquen.
Publicat dins de Poemes de la solitud
Passen les senyores que mai s’han tacat
després de la missa a comprar castanyes,
diumenge al migdia d’un temps esquerdat
on latent es coven la guerra i catàstrofes.
Són burgeses riques, altives, mudades,
ben barcelonines, el missal al braç,
de la ciutat noble del passeig de Gràcia
que menysté barraques igual que ravals.
La més jove amb guants de pell de moltó
pren la paperina, castanyes torrades,
les dues més grans, figures de pedra,
han pres les distàncies de la castanyera.
Ella els ofereix les castanyes cuites
amb mà descoberta, cara riallera,
al quiosc seguda -elles són ben dretes-
el vestit tacat de sutge i empremtes.
A la torradora fumegen castanyes
com es cou la guerra de sis anys més tard.
En la tardor mansa d’un dia de festa
a la xardor d’Àfrica creix la malvestat.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Per a Charlie Chaplin, Charlot
Eres
poeta entranyable,
ingenuïtat fresca,
ànima descoberta
a aquest insolent món.
Eres
una gran flama encesa
trenant els camins lliures
amb els amors més tendres
sempre al cor tremolós.
Eres
esperit bategant
amb un càlid somriure
coneixedor al límit
del dol i el goig humans.
Eres
la carícia que sana,
la infantesa del riure,
la saviesa concisa
que tots som perdedors.
Eres
el mag que ens conhortava
fent-nos morir de riure,
i en cada gest narrava
la solitud del viure.
Eres
el gran còmic d’alçada
que ens deia a cada passa
com pot ser d’infinita
la incomprensió humana.
Eres
el gran savi del cine,
transmetent-nos tan plana
la veritat més viva:
que només l’amor salva.
Publicat dins de Poemes per a poetes, Poemes solars
Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.
Publicat dins de Poemes del mar
Ramon N. Bonet
En el secret
recòndit d’una cova
il·luminada
per la claror difusa,
pugen els bafs
de les aigües calentes
entre els aljubs
i arcs de ferradura.
Al llarg dels segles
els clars riures de dones
han esculpit
les parets de les grutes,
igual que l’aigua,
que regala lleugera
dels seus ferms cossos
amb cabelleres brunes.
Publicat dins de Poemes per a dones
Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.
M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.
Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.
Sostres de volta
dels temps dels moros,
devora el mar
net i joiós
la blanca església
sembla que es gronxi
amb la campana
fent oració.
Publicat dins de Poemes solars
I com solca el vell vaixell
el mar blau tot ple d’onades,
avui és dia de vent,
i el velam va de gairell,
però es redreça a cada passa.
Els mariners al timó,
als rems, al lloc de vigia,
aguanten la impulsió
d’un mar sense horitzó
trencant les ones de vidre.
Publicat dins de Poemes del mar
Tinc tantes ganes d’amor
a la molsa dels llavis,
a la pell de les parpelles,
a l’entrant de la cintura…
Tinc tantes ganes d’amor
a l’estesa del cabell ,
als palmells de les mans,
a l’entrada de les cuixes…
Oh amor de carícies rotundes!
Publicat dins de llibret Lletra de tango, Poemes amorosos, Poemes solars
Migdia d’estiu,
passera del dia,
lluu un sol d’esplendor,
el ric món s’aviva.
Creixen els brancams
de tanta alegria,
gairebé inconscients,
no deixen clarícia.
S’enramen les flors
en trenats de tiges,
tot és verd i or
i colors que viuen.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 