Monthly Archives: Març 2020

Brasa viva

brasa roent

No vull tocar
el meu dolor
que a brasa viva
va obrint ferida.
Així n’aïllo
la combustió,
però igual devora,
igual calcina.

Temps

mà adeu rere la finestra retallada

Tot diu adéu
al temps passat.

És aquest aire
que s’acomiada
movent onades
com una mà
fixa, aturada
allà enrere
que va tot lenta
com esfumant-se.

És també l’hora
cap a foscant
d’un jorn formós
que ja declina,
la seva empremta
exuberant
és un miratge
que va esvanint-se.

I és clar, soc jo
amb els meus anys
qui va allunyant-se
d’allò que fora,
estius gemats,
felicitats
i un dolor que
tot ho perfora.

Destralades

abisme 0980989 dona noia

Farcida de vida vaig caminant d’esma
com just despertada d’una clatellada,
dins d’un estatisme de cos i de cara
pel dolor que el viure a cops m’ha infligit,

cops com destralades trencant la columna,
esbotzant el cor, foradant cervell
i vísceres tendres. Amorfa i callada,
del tot isolada, del tot esclafada,

amb el pes del cos, sargit amb sang seca,
avui ni conec què és el que m’aguanta,
em mantinc inerta per no caure a plom

al voral salvatge on s’obre l’abisme,
així puc romandre-hi sense ni equilibri,
dins del pensament, la gràvida mort.

Malefici

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Saps?, faig la mateixa cara
que el temps en què em vas trair
a mi a nosaltres al món
perduda i sense esperança
habitada per la mort.

Quaranta anys exactes ara
amb altres amors perduts
esgarrifós malefici
que m’estalona sens fi
habitada pel desfici.

Llop

DONA NOIA trista enfadada MOSSEGANT-SE EL PUNY desesperada retall

Just ara començo a veure
el musell del llop sortint
sota la màscara plàcida.
Bé que me l’han ensenyat
les persones més amades,
i en mi s’han abraonat,
m’han urpat i mossegat
i m’han deixat dessagnant-me.
I si moria, ni cas,
ben sola he hagut d’aixecar-me.
Han passat ja quaranta anys,
vint-i-cinc, vuit, com si res,
i sempre he seguit penant
sense poder explicar-m’ho,
rosegant-me punys i ungles.
I bé, és simplement així,
així és com l’espècie mana,
no cal sublimar ningú,
tot és la matèria humana.
I sense fer escarafalls,
i sense ni herois ni mites,
cal fer el camí endavant,
potser he estat també un monstre
per algú que m’ha estimat.
Resta anar construint l’ètica,
tenir els puntals ben fixats,
anar vers la plenitud,
refer sempre la tendresa,
sempre tornar-se a donar
conscients d’aquesta saviesa.

“Dones”, d’Isabel-Clara Simó

Canigo-Isabel-Clara-Simo 0000000

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons, conduït pel periodista Albert Prat.

Avui presento un llibre d’una gran escriptora i periodista valenciana, que va escriure sempre en català i que va morir precisament el mes de gener passat.

Aquesta escriptora és la gran Isabel-Clara Simó, de qui, malgrat el seu recent traspàs, la seva obra, tant literària, com cultural i social, restarà entre tots nosaltres.

Abans de res cal dir que la Isabel-Clara Simó és una escriptora i una periodista entranyable que va tenir un compromís constant i insubornable amb la llengua catalana, amb els Països Catalans i, alhora, amb la lluita pels drets de les dones i el feminisme en general.

Avui la Isabel-Clara Simó ens deixa una obra literària summament rica i versàtil, de més de 50  llibres, entre els quals hi podem trobar novel·la, i també novel·la de gènere, com policíaca o juvenil, poesia, conte, assaig, recull de textos periodístics, autobiografia, teatre, guions de ràdio i televisió, etc.

És en el marc de la lluita feminista que l’any 1997 era plenament en marxa, que s’inscriu el llibre que presentem avui, que duu per títol, precisament, Dones. Es tracta d’un recull de 17 contes en els quals la protagonista és sempre una dona.

Els contes d’aquest llibre estan molt ben construïts, i són divertits, irònics, mordaços, i hi trobem representats, a mode de mirall, molts dels estereotips que es donen en les relacions dona-home en la nostra societat. Aquí hi trobarem reproduïts la major part dels nostres prejudicis, de les nostres febleses, dels nostres egoismes, de les nostres pors, de manera que els contes ens obligaran a situar-nos-hi davant de nosaltres mateixos a fi d’observar-nos des de fora.

En aquests contes hi predomina sempre el llenguatge oral, és a dir, la parla col·loquial, i en força mesura aquella que fem servir les dones quan parlem entre nosaltres, un aspecte literari que la Isabel-Clara Simó domina amb tota la potència de la llengua i d’una manera enlluernadora. Així doncs, a la seva obra Dones hi predominen els diàlegs i els monòlegs, juntament amb les descripcions dels estats psicològics dels personatges, un art en el qual Isabel-Clara Simó també excel·leix.

De la seva obra Dones se’n van arribar a vendre entre 150.000 i 200.000 exemplars,  i se’n va fer també una versió cinematogràfica de la mà de Jordi Cadena i Judith Culell.

Per la seva obra literària va rebre tots els premis literaris més importants que s’atorguen tant a Catalunya com al País Valencià, i també les mes altes distincions, entre les quals cal destacar:

L’any 1999 la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi per la seva tasca cultural a favor de la llengua i el país.

L’any 2013 és nomenadaFilla Predilecta d’Alcoi, la seva vila natal, així com Medalla d’Or de la Ciutat, reconeixement que va dir que és el que li feia més il·lusió de la seva vida.

Finalment, el gener de 2017 és la guanyadora del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que fa Òmnium Cultural a la seva trajectòria literària i que li lliura Jordi Cuixart com a president de l’entitat. En aquest cas l’escriptora, emocionada, va expressar: He estimat bojament els Països Catalans i avui me’n sento recompensada.

Carme Cabús

Si us abelleix sentir el programa de ràdio, ho podeu fer al següent enllaç:

http://www.cugat.cat/diari/sons/147869/carme-cabus-recorda-isabel-clara-simo