El teu cos bell, molsut,
de morenor esclatant.
Els teus trets delicats
oferts a mi com sempre.
Em tornes a buscar
amb paraules properes
de lletres molt petites
deixades a l’atzar
en una nota breu,
els números minúsculs,
gairebé inadvertits,
d’un mòbil on trobar-te.
Així et somio a nits
del tot en solitud,
i tot el jorn després
sembla que m’acompanyis.
Entre el sol de l’estiu,
entre l’aire que passa,
entre cadires buides,
l’ànima desolada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 