Mai no va ser perfecte,
però els cossos s’anhelaven,
un corrent de bellesa
transitava l’estança,
la tarda encenia
les seves llums de vetlla
i cada un navegava
la nuesa de l’altre.
Mai no va ser perfecte,
però el rellotge emmudia
el seu gravitar d’astre,
el sol tardà oferia
la llum més vellutada,
i un vol alt de gavina
venia a hostatjar-se
dins la nostra abraçada.
Es destapà la caixa misteriosa
i d’allà en va sorgir només tendresa.
Tendresa del teu cos, que n’emanava,
tendresa de les mans, focs de revetlla,
els sexes i l’amor guspirejant-ne,
i els frondosos petons… fast, meravella.
Publicat dins de llibret Lletra de tango, Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Enfilada a un núvol,
sense ni saber com
s’havia esdevingut,
era al teu costat,
cos ros immaculat,
caminant pel Raval,
camí de casa teva.
Envoltats de goig,
enmig dels carrers
inundats per un sol líquid,
al cos el tast
del gust de meravella.
I venia amb tu,
darrere el teu deix anglès,
misteri per desxifrar
en les tardes començades,
per omplir amb un univers
de realitats sorgides de miratges,
que s’anaven desvetllant
una a una,
dolcíssimament,
fins a convertir-se
en aquella immensitat
sorgida de l’enllaç
del no-res de cada un,
farcida de constel·lacions i astres,
que movia el nostre impuls
com prestidigitadors.
Tardes que van restar estàtiques,
tancades en aquell temps
absolutes dins la repetició
de la seva absoluta novetat,
dins l’aire enriolat
d’una pel·lícula esplèndida que,
de vegades,
inesperadament,
comença a projectar-se
al voltant meu,
embolcallant del tot
el present del meu món,
sentiments i imatges
per sempre més irrepetibles,
per sempre més inaferrables,
com una bellesa en torrent
que no sap on anar a vessar
la plenitud del seu magma,
pertanyent a un món
que ha canviat d’arrel
les seves coordenades,
a un aire que es va esgotar
dins del seu si mateix
sense ni copsar per un moment
el meu esglai bategant,
la meva desesperada súplica.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Ets el meu regal,
caramel de sucre,
un llamí total.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Dir-te adeu era la pèrdua d’un dia de sol espaterrant, el mar esperant a la vorera, el seu blau enriolat acaronant. Dir-te adeu era un dia que plora dalt de tot de la Rambla, palpitant; temps desolat que en res no es conhorta, i quan reobro els ulls te’n vas anant. Dir-te adeu és fruir la pell teva, estela en el teu cos del meu cos i les mans, amor per darrer cop, urpa que endins solleva el temps en què m’he ofert i t’he estimat.
Publicat dins de llibret Denes trencades, Poemes per a N., Poemes per als homes
Llavors la matinada era més pàl·lida
i el dia esdevenia silenciós i sord,
i jo pensava en tot mirant per la finestra
i sabia que allò nostre no duia el nom d’amor.
Perquè en tu no esclatava cap espurna,
cap foc que després cremés en mi;
voltaves la ciutat nocturna,
i jo dormia sola, amb una urpada al pit.
Passaven les estrelles i posaven distància
en les vivències ja llunyanes de tots dos,
i aquelles tardes al teu llit van estimbar-se,
se’n va escórrer la saba i el conhort.
Ara sóc una àncora que es ferma
en una illa de nàufrag, a un confí,
sense escoltar ja el teu cant de sirena,
serena al fort onatge, ja closa al teu envit.
Publicat dins de llibret Denes trencades, Poemes per a N., Poemes per als homes
Ressegueixo la teva olor al meu llit,
el teu pèl ros, que fa rínxols i onades,
el teu cos llarg i prim, dolçor i encís,
el mirar cristal·lí, l’expressió clara.
Tot tu has compromès el meu sentit,
tota jo m’he estremit i obert de cames,
de dins meu extreus passió, desig,
del meu cor reneix retomb d’onades.
Et retroben frisosos els meus dits
com si et volguessin modelar amb nova màgia,
i els teus dits arrosseguen infinits
que es van nuant de les carícies filades.
A tot arreu, un tremolor que ix
del teu cos, com una flor daurada,
blau transparent els ulls, tot ros el pit,
pell blanca de pessic, coca ensucrada.
Remor del temps que he passat amb tu,
carrers de Barcelona, bars, ta casa,
i el teu llit, on va obrir-se el meu batent
que donà pas al teu mar de sol i platja.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a N., Poemes per als homes
Per la meva ciutat,
habitable com mai,
fem camins com un riu,
capriciosos i càlids.
I riem i seguim,
i parlem sens parar,
i tu em dius per pujar
a ca teva a estimar-nos.
I és aquí on jo vull
trobar-te sol, intacte,
amb dolçor i passió,
amb amor desgranant-se.
Els nostres focs van cremar
i ja no resten paraules.
Potser el plaer
de la tarda al teu llit,
passions i sexes
nodrint-se i confonent-se,
i el teu cos
innocent com un pa,
i el meu cos,
anís dens i cireres,
i el cor que bategava
per trobar, a la fi,
estances i dreceres.
Planerament,
ens vàrem arribar,
amb tots els meus extrems
vaig reconeixe’t,
i tu et reties
sol·lícit i lliurat
a tot l’encís
d’aquell adéu
per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Deixaré enllà l’encís de ta cambra al Raval,
sota l’íntim terrat que tocava l’alt cel,
els llençols tan calents i la nostra sentor,
el teu cos fet de pa, innocent i tan bell.
Deixaré enllà en el temps també les teves mans
que obrien fràgilment els solcs dels sentiments,
les espurnes d’amor que abrusaven el mar
calidíssim i dolç del teu cos en el meu.
Deixaré enrere, lluny, la teva suavitat
el color de les tardes girant cap a la nit,
la llum tornassolada, lenta com l’estimar,
el cor, estret a tu, bategant-me en el pit.
Deixaré, sens tornar, els petons mormolants,
molsa i llavis cruixint i mossecs amatents,
molla estela en el cos de saliva i de temps,
regalims tots roents i escuma palpitant.
Deixaré sens penyora, per no tornar mai més,
el plaer dels teus ulls, de tot el que tu ets,
el voler-te conèixer durant l’eternitat,
el trobar-me al teu cos sentint-lo infinitat.
Deixaré incontestables els misteris de tu,
allà on s’origina l’escalfor més cremant,
el nucli on habites, d’on em mires, pensant
que sóc sols una més, només una altra amant.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes per a N., Poemes per als homes
Etiquetat .
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 