Tinc les carícies
a punt als dits
per l’home que ets,
garbuix, pell clara,
*
el que s’acosta
i se’m sostreu,
qui vol que el truqui,
no anar de cara,
*
i cap dels dos
cedeix terreny,
però la tendresa
se’m somou, franca,
*
sols de pensar-te
i tenir-te a prop.
Tot l’erotisme
també hi va inclòs.
Publicat dins de Poemes per als homes, Poemes solars
I ve la vida, tot missions,
com un ocell que ha de fer el niu,
criar niuades, creuar oceans
fins que ha gastat el raig de llum
que un temps concís just el traspassa.
La seva vida té ple sentit,
ha travessat tot l’ample món,
ha conegut els seus dictàmens,
el seu sentit és inserit
ja dins de l’ou i en formar-se.
Així ha de ser també per mi
i per tothom la seva vida,
l’ésser humà, complex com és,
quants cops no hi ha que s’esbarria.
La clau sempre és la llibertat,
amb llibertat el seny es tria.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Cosmogonia de la poesia,
cel fulgurant i constel·lat
planetes auris que fulgents giren
i creen música i gravetat.
*
Cosmogonia de la poesia
cometes d’or al cel llustrat,
astres encesos que en llum graviten
dins universos concomitants.
*
Cosmogonia de la poesia
estels fugaços guspirejant,
cauen espurnes roents i vives
i així el poema es va creant.
Publicat dins de Poemes solars
I hi ha un sacseig
davant de la llibreta,
el ritual
d’obrir-la per un full
tot blanc, polit
on escriure-hi les lletres,
les que conformen
el meu llenguatge humà.
*
Lletres llatines
d’aquesta part de terra,
estimadíssimes,
preses al meu amor,
substrat riquíssim
de sentiment i pensa
amb que perfilo
aquest ésser que soc.
Publicat dins de Poemes solars
Mai no he tingut on anar,
mai ningú amb qui comptar,
per això m’he tirat al buit,
ja que sobre el buit vivia.
*
Com ha sigut de costós
arriscar-se a sobreviure.
*
Una herència m’ha salvat
al darrer tram de la vida,
així he pogut ser més lliure,
prescindir del que no cal.
*
Com ha sigut de sortós
poder folgadament viure.
*
I així he pogut estendre
el meu ésser per països
i n’he tornat transformada,
quanta riquesa exquisida.
*
Com he sigut de feliç
vivint molt més que una vida.
*
Així he pogut sortejar
crisis de l’economia,
pujar el meu fill amplament
triant i no sent captiva.
*
Com he suplert el suport
de tot el que no tenia.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Ens hem fet grans
i seguim sent magnífiques,
tota la força
ens vibra ferma endins.
*
Ara que s’obren
fronteres i països
prendrem la vida
solcant-la sense fi.
Sortim del gran passadís negre,
sense horitzó, isolat, clos,
amb temor de la malaltia,
males notícies, sempre pitjors.
*
Aixequem cap, s’obren fronteres,
Sant Jordi és ple de llibres, flors,
la primavera desborda ferma
l’engavanyat hivern reclòs.
*
S’obren els marges de tots horaris,
els carrers presos, hi ha gent pertot,
sales de festa, concerts, cinemes,
*
mercats, terrasses s’obren de nou.
I jo ja penso els meus viatges,
tornar a reviure a fons qui soc.
He d’aposentar
l’ésser que em traspassa,
a voltes confós
s’esbarria i balla.
*
Cal respirar fondo
i seure a escoltar-me,
deixar que s’assoli,
trobar coordenades.
*
Així just comprenc
què soc a la base,
la sensualitat
del sol i de l’aire.
*
La gràcia que mou
l’orbe on faig estada,
aquest món joiós
de plenitud clara.
*
També amb la mort presa
al present que avança,
per això la bellesa
és la guia i mapa.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Tan feliç
com quan era amb tu,
venturosa
al teu sol del sud,
preciosa
desgranant futur,
oferint-te
l’amor més curull,
abraçada
al teu cos fecund.
És Cupido
qui el somni m’ha dut.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de l'esperança, Poemes solars
Com un regal del temps,
l’esplèndida florida
d’aquesta estació
que treu arreu poncelles
premudes i superbes,
curulles d’alegria.
*
Com una mostra ardent
que hi ha un fluir latent
que en el seu curs germina,
i ens pot emmirallar
i al seu goig conformar
tot i el difícil viure.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes de les flors, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 