Arriba la nit
plena de llums vives,
l’ull de la ciutat
mostra la fatiga.
El dia és molt llarg,
sens parar feineja,
vol trobar el descans
en la foscor densa,
somiar els mils d’anys
que s’alça i que empenta,
igual que el brau mar,
que flueix sens treva.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada,
el temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Camino àgilment
damunt la nit i el dia,
igual que si pogués
caminar sobre el mar.
De dia són les fulles
serrells del vent que llisca,
de nit, intactes, posen
als camins no fresats.
Publicat dins de ., Poemes del temps
S’enlaira ros el nou dia
consternat de força i sol,
s’expandeix sense mesura
sobre el sud, que pren el vol.
Fa esclatar tots els colors,
en cada moviment vibra,
talla amb perfecció els contorns
fa tancar els ulls que el somien.
Dintre del seu mar de blau
va navegant ple de joia,
neteja el plor més sagnant,
tiba una esperança nova.
Publicat dins de Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 