El meu pensament se’n va
cap a la teva llibertat,
home treballant en un torn
d’on sorgeixen magnífics paradisos.
Envoltat per l’art de les figures
eixides de les teves mans tendres,
ets un ésser modelat
pel tan llarg riu de la vida,
el seu gruix gravat a cada nervi,
a cada imaginada carícia.
Et sé dins el teu espai
ple de sengles obertures
i sento que contens l’essència
de la meva joia possible,
ple d’una bellesa ignota,
que, indòmit, m’has deixa’t fendir-la.
Publicat dins de llibret Denes trencades, Poemes solars
En el somni boreal
d’aquesta ciutat del nord
beso la galta del fred
i els meus llavis lleus s’escalfen.
Acarono suaument
l’estesa de la llum lila
mentre l’extensa harmonia
de l’horitzó m’acompassa.
Vora els ponts el brau mar vibra
amb milers d’ocells i peixos,
i la ciutat és salvatge
i amb neguit trenca els seus eixos.
Esperits d’antics ants omplen
les nevades avingudes,
el seu mugit essencial
duu el tany secret de la tundra.
Publicat dins de Poemes de ciutats
Encara els meus peus
trepitgen la neu
com un regal dolç,
suau i incomprensible.
Encara serè
l’aire blau lilós
em fa resplendir
entre mar i ribes.
Encara amb l’esguard
tot el cel immens
va vetllant per mi
a la llunyania.
Encara la nit
gira en espiral
entorn el meu tors,
intensa i tranquil·la.
Encara hi ha algú
d’aquest nord vibrant
que em segueix desant
als fulls del seu llibre.
Publicat dins de llibret Denes trencades, Poemes de ciutats
El meu cor calent
no desfà la neu,
buit i embolcallat
dins el meu sarcòfag.
I fins si la sang
puja roja als llavis
fa el borrall d’un bes
que un mocador escampa.
Publicat dins de llibret Lletra de tango, Poemes de la solitud
Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.
L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.
Publicat dins de llibret Lletra de tango, Poemes de la nit, Poemes de la solitud
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 