Dona clamorosa oferta
sumptuosament al sol,
exponent de la nuesa,
cabellera en tornassol.
Daurats, els rajos penetren
la teva pell setinada,
tu ets sents del tot completa
mentre dorms la migdiada.
Dona clamorosa oferta
sumptuosament al sol,
exponent de la nuesa,
cabellera en tornassol.
Daurats, els rajos penetren
la teva pell setinada,
tu ets sents del tot completa
mentre dorms la migdiada.
Publicat dins de Poemes per a dones
Joan Miró
Nua nit escapant-se, infinita,
els estels aguaiten al voral del cel,
la negror s’endinsa, giravolt d’espira,
la quietud s’escampa amb un mormol lleu.
Clar de lluna es vesa en la negror closa,
translúcida clapa de rodal celest,
al cel insondable les estrelles d’òpal,
la terra somia un matí d’argent.
Es trenca el silenci a la terra opaca,
vers la lluna intacta s’eleva un lladruc,
corredor noctàmbul, drecera, escala,
vibràtil contacte entre terra i llum.
Publicat dins de ., Poemes de la nit