Temps meu

Avui el temps és meu,
allargassat, immens,
amb una densitat
tan transparent com l’aire.
I tant el vull fruir,
amb tantes il·lusions,
que van encavallant-se’m
els camins a seguir.
Duc la bellesa en mi,
tota la pau de l’ànima,
i una esquerda esberlada
al meu ser i destí.
Poca cosa, però,
davant de l’infinit.
Aviat es clourà
en l’esvoranc del temps
finit de mi mateixa,
que avui tinc tot per mi,
que desitjo fruir
com si fos també eterna.