Amoixa l’estiu
el blat que madura,
cabellera rossa
que el vent bat i embulla.
Enforteix el sol
l’olor de l’espiga,
s’escampa pel mar
que plaent sospira.
Bufa aire marí
damunt de les messes,
l’espiga enrogeix
dins la tarda encesa.
Els pins que separen
el mar i el bladar
els obren passera
pel seu festejar.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a nens
Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que arbora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Somni de tarda grisenca i dolça,
cant de bellesa de cambra closa,
l’aire amb olor densa d’un home
vellós i bru, de tendra força.
Tarda absoluta de savieses,
de secrets íntims, xopa de pluja,
blavosa i tendra, abastadora,
del lloc més íntim on l’amor triomfa.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 