Estació nova

M’agafa el nou temps
ancorada al vell,
ve la primavera
esclatant i tendra,
i el meu cos just resta
a terra enclotat,
de cap punt s’eleva,
taciturn, callat.
Em caldran uns dies
de fer nova estada,
sentir la potència
de dolls de vent, platja,
la mar forta i lliure,
sempre insubornable,
el vol dels ocells
al castell de l’aire.
Mudar de paisatge,
acostar-me a mi,
al goig, la bellesa
que d’endins m’emana,
ésser solitari,
dona ara esgotada.
Prendre aquest esclat
vigorós que s’alça,
fer-me al seu esguard
enardit de gràcia.