Per a la Iolanda Zorita
Ara ja no ets tu
sinó la notícia de la teva mort.
Tots els nusos s’han desfet,
totes les ferides s’han tancat.
Queden les teves coses
envoltant el buit,
l’espai insòlit sense tu,
el silenci astorador,
la immobilitat,
l’esquela.
I l’extraordinària presència
de la teva alegria als nostres cors
brillant a la rodonesa
de cada llàgrima inesgotable.
Publicat dins de Poemes, Poemes de traspàs
Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes solars
Groc suau amb què vindico,
groc més fort amb què exigeixo
groc mitjà amb què pledejo,
tots els grocs del món estimo.
I el duc sempre a tot seguici
mentre hi ha ostatges polítics
lluitant per aquesta terra
que una gran senyera estela.
Publicat dins de ., Poemes de la pàtria
En la traïció
trobo la meva mort,
a poc a poc
faig camí de la tomba.
Vaig superar
l’estrall de la destral
i mig cosida
faig tombs dins la pesombra.
I m’han traït
els amors de veritat
que en mi esmento
mentre em colga la pedra.
A mar obert,
en fondària ofegant
m’han enfonsat
lligada a la tenebra.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes per a M., Poemes per al meu fill
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 