Envoltada per nit,
la meva figura roja,
tènuement els fanals
van obrint clarianes.
Avanço en foscúria
esquitxada per llum
amb color d’esperança
de passió tota alçada
de fermesa compacte
de futur dins del puny,
i l’aire tot lluent
narra un amor vinent
i al seu frec duu silent
lliure la meva pàtria.
Publicat dins de ., Poemes solars
I corre el vespre fi
entre una lleu boirina,
el dia no s’acaba,
ans renova la vida
i obre llums i nou ritme
com renouer mercat.
Quan arribi la nit
s’encendran les estrelles
denses a tots els bars
on les dones i els homes
faran noves carícies
bescanviant delícies
per creure en l’endemà.
Publicat dins de ., Poemes solars
I en la nit estel·lar,
íntima de mi mateixa,
hi crema l’alegria
i nova joventut
feta d’oblits, salut,
amb una voluntat
del tot definitiva
de creença i futur.
Publicat dins de Poemes solars
I vindrà el sol i el seu amor
d’aire rosat i blau intens
i el cel tan pur avançarà
en progressió igual que el temps
i les carícies de les mans
faran el món lloc de ple dret
i els cossos bells es confondran
en la claror d’un foc vermell
dins el saber d’un absolut
que neix just d’ells i el seu etern.
Publicat dins de llibret Denes trencades, Poemes solars
En el cor fumós del vespre,
quan els colors tornen nit,
s’encenen llums confiades
traspassant negror i neguit.
S’alcen ben drets tots els arbres
com escuders ancestrals,
entre branques fan conversa,
preparen faldes de pau.
I el temps desa al buirac fletxes
confiat fins l’endemà,
quan la llum dreci energies
presta altre cop a lluitar.
Publicat dins de ., Poemes del temps
I torna el blau
que va girant a vespre
a cada instant
del dia inaprehensible,
cada moment
del temps que puc triar
el vull content
ple de misteri i lliure.
Ara que visc
en closa solitud
no puc per res
transformar-me en un altre.
De compartir-me
el temps llampega i cruix,
de passió
guspireja i s’inflama.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols
Sant Esteve neulit
tot pàl·lid de fatiga,
hi juguem a callar
aquestes Festes tristes.
Ja cansats de menjar
anem seguint rutines,
tots som un any més grans,
més llunyans i menys lliures.
Publicat dins de Poemes ombrívols
S’enclota el dia en foscor,
bombolles de temps declinen,
els llums de Nadal encenen
un desembre d’amargor
en la pàtria on es saqueja,
encarcera i humilia
els legítims estadants.
Arrabassats entre nosaltres
homes lleials
arrosseguen grillons
de crueltat i sevícia.
Esquerp Nadal,
ve el teu vent enverinat
d’asserviments i arrestos,
de fatigosa misèria.
I en remor d’avets
de boscos alts
juro intensament
que res m’agenollarà,
que seguiré dempeus
per retornar
als homes presos
i al meu país assetjat
la seva vida més plena.
Publicat dins de Poemes de la pàtria, Poemes ombrívols
Em fa cert mal l’esquena
i el somni de la nit
i un amor que s’escola
dins d’un espurneig lúcid
d’etèria plenitud.
M’he d’adormir més d’hora,
pensar en històries tendres
i aquest amor alçar-lo
al puny com la bellesa,
com instants fets tots d’art.
Però vagarejo sola
cercant amb afany fites
mentre que resta a fora
la profunda vivència
que voldria la vida.
I així la maduresa
ja temps ha advertida
va esdevenint vellesa
i el còmput al final
serà lenta fallida.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Estacions petites
amb els seus rellotges,
dolces, modernistes
entre boscs de pins.
Passa llarg el tren
i a totes s’atura,
la gent se’n va amb ell,
el sol lent espurna.
L’aire resta quiet
amb olor de tarda,
l’aura de la llum
és tornassolada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 