És l’aire del nostre temps,
en què sempre t’enyorava,
tot era pendent de tu,
del teu amor, que extasiava.
El temps se m’ha escorregut
cap a uns llimbs, ja deslligada
del teu cos, nom de l’amor,
mai de qui vam ser nosaltres.
Segueix el temps preparat
per cada nostra trobada,
només que el meu cos és sol,
xopat de dolor, sens vàlua.


















