Fa la calor xafogosa
d’un altre avançat estiu,
s’estrenyen les temples, couen,
amb un batec agressiu.
El jorn rere la finestra
impol·lut, magnificent,
frueix de verdor, esclata
de bellesa incandescent.
És ben segur que ha de ploure,
caure un abundós aiguat,
aquest mal de cap indica
fregant electricitat.
Aquest és just el meu dia,
el que em toca viure avui,
me’l trobo així, l’interpreto,
és on tinc fet l’aixopluc.
Arbres elevats al cel
d’aquest meu amat trajecte,
així em vull elevar jo
sobre la columna, ferma,
amb el cap ben assentat
sobre les espatlles rectes,
la dignitat emanant
del meu tronc, músculs i venes,
i brollant del cos sencer
el sentit de la bellesa,
tot l’amor que he anat creant
damunt justícia i consciència.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes sobre la bellesa
Sandro Boticelli
Amb el cos lleuger,
la ment desvetllada,
moc l’aire del dia
cap a l’alegria.
Bellesa s’escampa
en el meu viatge,
la natura vibra,
i canvio fluxos
de dins meu enfora,
de nous en respiro,
i en l’íntim paratge
reverdeixo i visc.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes sobre la bellesa
Gràcil meravella sorgida de l’aire,
vida jove, alegre, esplendor i color,
voleies feliç entre flors i arbres
i de les corol·les libes el licor.
Pertanys al reialme subtil i volàtil
dels éssers eteris que deixen absort,
i l’hàlit que escampes de bellesa intacta
corprèn i traspassa de viva il·lusió.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes sobre la bellesa
Vincent van Gogh
Calidesa de vellut en el paisatge d’estrelles,
l’aigua tan dolça del riu bressa la llum que hi penetra.
Magnificència embruixant que els estels al cel poleixen,
les barques resten humils i en veure l’esclat s’abstreuen.
Rutilant nit que il·luminen amb dolls de passió densa
les llums del riu mentre vibren absortes en l’aigua quieta.
Una parella camina agafada prop la llera
duu el cor clar de l’estiu brunyit amb porpra d’estrella.
Foguerada de la nit blava, roja, groga i verda,
brilles dintre el riu polit, lluus en l’ampla volta negra.
Llum rodona al cel nocturn, festa dels estels encesa,
llum vertical dins del riu, festeig ardent de la terra.
El pla horitzontal del moll conjuga el cel i el planeta,
espectacle fulgurant, nit subjugant de bellesa.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes sobre la bellesa
La tarda venia,
es plegava en ella,
cada cop més densa,
la llum s’enfosquia,
els volums dels arbres
es feien tots d’ombra,
contrallum del cel,
daurada aquarel·la
amb fins tons rosats
damunt transparència.
Ara s’encenien
allà, aquí, llums càlids.
Els pins amorosos,
tots bellesa fràgil.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la tarda, Poemes sobre la bellesa
Passem entre la fronda d’antiga arquitectura
d’una era gloriosa, d’una art exquisida,
quan el món era íntim sota els immensos plàtans
i encís irradiava la bellesa tangible.
L’avenir esdevenia entre volums de màgia,
el temps dolç avançava etern i vegetal,
aquí vaig néixer jo, en una era diàfana,
intensa i perfumada, tot flors penjant en poms.
Aire pur de cel ample, transparent com si faula,
llargues, profundes tardes de fondo amor sonor,
un misteri entranyable al fons de tota cosa,
la carícia que ens torba, l’inconcebible enyor.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa
Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
del meu joiós sojorn.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa
La lluna com una ploma
al cel blau, tombant el dia,
la immensitat increïble,
l’espai fins al firmament.
Una bellesa erigida
sobre els pilars de la terra,
els foscos pins, les palmeres,
els plàtans, saba imponent.
Encesos tots els fanals
en l’hora humitosa i blava
traspuant formosor intacta,
misteri al cor bategant.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la lluna, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars
Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
plena d’encís, fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.
Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 