La tarda venia,
es plegava en ella,
cada cop més densa,
la llum s’enfosquia,
els volums dels arbres
es feien tots d’ombra,
contrallum del cel,
daurada aquarel·la
amb fins tons rosats
damunt transparència.
Ara s’encenien
allà, aquí, llums càlids.
Els pins amorosos,
tots bellesa fràgil.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 