Pell amorosida

Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
plena d’encís, fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.