La lluna com una ploma
al cel blau, tombant el dia,
la immensitat increïble,
l’espai fins al firmament.
Una bellesa erigida
sobre els pilars de la terra,
els foscos pins, les palmeres,
els plàtans, saba imponent.
Encesos tots els fanals
en l’hora humitosa i blava
traspuant formosor intacta,
misteri al cor bategant.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 