I ve la vida, tot missions,
com un ocell que ha de fer el niu,
criar niuades, creuar oceans
fins que ha gastat el raig de llum
que un temps concís just el traspassa.
La seva vida té ple sentit,
ha travessat tot l’ample món,
ha conegut els seus dictàmens,
el seu sentit és inserit
ja dins de l’ou i en formar-se.
Així ha de ser també per mi
i per tothom la seva vida,
l’ésser humà, complex com és,
quants cops no hi ha que s’esbarria.
La clau sempre és la llibertat,
amb llibertat el seny es tria.