Bellesa

He d’aposentar

l’ésser que em traspassa,

a voltes confós

s’esbarria i balla.

*

Cal respirar fondo

i seure a escoltar-me,

deixar que s’assoli,

trobar coordenades.

*

Així just comprenc

què soc a la base,

la sensualitat

del sol i de l’aire.

*

La gràcia que mou

l’orbe on faig estada,

aquest món joiós

de plenitud clara.

*

També amb la mort presa

al present que avança,

per això la bellesa

és la guia i mapa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.