Category Archives: Poemes solars

Primavera

Posted on 23 Març 2021 | Deixa un comentari

S’alça la primavera,

les terrasses obertes,

la gent deixant-se caure

feliç a la indolència.

El sol bat de valent,

l’abric pesa i molesta,

als ulls i al cos fimbrant

l’esperança hi fa festa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars

Viatges

Posted on 17 Març 2021 | Deixa un comentari

Penso en viatges, aquells transoceànics,

tota la vida que en mi vaig generar,

com em movia amb diners de turista

i em captenia com viatgera amant.

Quanta riquesa, com per tornar-me boja,

quanta bellesa vaig arribar a copsar,

en mi avui resten tots els tresors que em formen,

pregons misteris sentits, mai desvelats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars

Jardí

Posted on 13 Març 2021 | Deixa un comentari

Soc en un jardí

d’ombriva enyorança,

ple de fulles seques,

fonts abandonades,

però el sol persevera

entre escletxes d’arbres,

les heures s’enfilen

per troncs i capçades,

i en el cel serè

d’espurnes daurades

l’ardent primavera

àgilment hi dansa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del sol, Poemes solars

Pluja

Posted on 13 Març 2021 | Deixa un comentari

Dolçament cau la lleu i tendra pluja,

arrodoneix tots els cantells i angles,

els colors són vius i lluents contrastos,

el blanc punyent de tots els murs ressalta,

demanant roses de floral alegria,

capolls desclosos, les olors d’ambrosia,

el món es mostra silenciós i calm,

però una energia que endins vibra callada

recapta força per l’hora de l’esclat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars

Desclosa

Posted on 8 Març 2021 | Deixa un comentari

Que nou, avui, el dia,

quin horitzó més clar,

com s’hi mou l’energia,

neta, sense pesar.

S’hi desclouen els somnis,

lluentors que espurnegen

al fons de l’alegria,

ingràvida, serena.

Que íntim, aquest dia,

entre humitat i cel

que els contorns acarona

amb un blau plovisqueig.

Quin contrast el meu ésser

enmig del món tan ample,

rescatat del clos càlid,

solitud que s’estanca.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes solars

Puntals

Posted on 6 Març 2021 | Deixa un comentari

Va passant el temps

i tot el que es vell

ja ha anat sucumbint

sense cap recança,

però hi ha els amors

que sempre són joves

presos a una arrel

sana i vigorosa,

no els somou el temps,

no esdevenen brossa,

i fan de puntals

als éssers que ronden.

Vides inserides

fermes i formoses

dels lliures amors,

sempre nodridores.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes per a la mare, Poemes per a M., Poemes per a un home, Poemes solars

Indicible

Posted on 5 Març 2021 | 1 comentari

Ve un aire plujós

que tot ho perfila,

i l’ànsia indicible

d’amar amb passió.

L’atracció roent

d’un home vivible,

la foguera ardent

del més nu oferir-se.

Aquella tendresa

que esmicola marges,

penetra consciències,

immensa com astres.

I neix un planeta

que s’eleva, gràvid

de la nostra vida,

de nou començada.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars

Mirada

Posted on 1 Març 2021 | 1 comentari

Entre la força del sol, la mirada

entre les parpelles, cremants com les galtes.

I de l’ample món perfilo els contorns,

textures, colors, la translúcida aura,

tot el moviment que s’estén al temps,

l’harmonia càlida que commou com l’aire,

i la immensitat del cel canviant

que vetlla l’encant del profund amar-te.

1 comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes solars

Cos dolç

Posted on 24 febrer 2021 | Deixa un comentari

Els rajos de sol esmunyen pertot

l’escalfor bullent ja de prop el març.

Anem de ple hivern, abrigats, coberts,

llargues samarretes per aïllar el fred.

*

Però ja lluu el dia rossa cabellera

que espurneja i crema i ens té al seu redós.

El seu múscul ferm endins ens fa petja

i em torno més bella i el cos se’m fa dolç.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del sol, Poemes solars

Vent

Posted on 22 febrer 2021 | Deixa un comentari

En el vent voleien els tendals

i les fulles dels arbres s’electritzen,

mocadors de noies tots llampants,

acompanyen els seus frescos somriures.

*

Una aroma de festa major i fast

de cop gira i ens envolta fluïda,

i un encís intacte i bategant

un instant com or es precipita.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes solars