Nit bressolada

Venia la nit sola
bressolada pel vent,
obert el seu respir
cap a la lluna plena
que abocava la llum

més daurada i superba,
fruint entre el vaivé
de carícies de seda,
en l’estiu fascinant
de bellesa sospesa,
tot un seguit d’instants
de fonda vida intensa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.