Avança aquest estiu
com un mar en onades
poderoses, alades,
belles i recurrents.
Com tren en moviment
que s’atura a paratges
tots plàcids i entranyables
i prest segueix corrent.
Com dia somrient
amb les solars etapes
de matins, nits i tardes,
d’esperits diferents.
Així és la correntia
dels dies de ma vida
aquest agost de calda,
aliada amb el vent.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes solars
Avança una tarda de núvols,
llum grisa damunt verd estiu,
el bosc tot sencer espera pluja,
les arrels afuen l’instint.
I l’oreig es fa masculí
i en onades ve i m’acaricia,
i la pell s’estremeix de sensible
al seu toc de neguit insistent.
Del sol viu, xafogós i ardent
hi ha un canvi absolut d’energia,
on el cos defallia al migdia
ara s’alça i revifa plaent.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la pluja
Fosqueja aquest dia pròxim a la pluja,
sense hores marcades, penetrant i intens.
Una altra bellesa d’una verdor densa,
d’expectació d’aigua, d’esgarrif de fred.
Ginesta com festa vessa groc d’estiu,
s’estenen les heures, es gronxen els pins.
Recorrem el bosc amb el tren mullat,
vibrant al seu ritme vindrà la ciutat.
Publicat dins de Poemes, Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja
I forceja amb mi la mar
persistent, esbiaixada,
l’empeny l’aire de ponent,
un colós tan brau com l’aigua.
Dintre el seu cos de neguit
se m’enduu de gairell, fada
que em porta de sorra endins
a molts metres de distància.
El vent li talla un vestit
que en grans farbalans s’enlaira,
voleia en progressió,
cau damunt la pell sobtada.
M’esquitxa els ulls que contemplen
extasiats el seu blau magne
infinit, punyent, benigne
fins que l’aire torna a alçar-la.
Per sempre ets delitosa,
mar que t’expliques, concisa,
al vaivé de les grans forces
sense pretendre ferir-me.
Publicat dins de Poemes del mar
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 