Encara és migdia
Encara sobtat, el bosc no respira,
s’extenua al sol, immòbil, callat,
sense hàlit de brisa.
Encara és migdia
Serva el profund somni de sendes ombrívoles,
de nits de serena, rosada, mullena,
pluja intempestiva.
Encara és migdia
Tot i verdejant a l’agost suplica
un jorn de solaç, aiguat impactant
núvols i boirina.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Fa una tarda d’onada
d’un mar d’un blau celeste,
amb l’aire que mou l’aigua
al seu compàs solemne.
Fa una tarda de sol
líquid, per navegar-hi,
amb miralleig alegre,
reguitzell de presagis.
Fa una tarda que es posa
damunt la pell morena
d’estiu de pins i platges,
d’olor d’algues i estrelles.
Fa una tarda remor
d’oceans transitables,
de vol d’ocells marins,
d’estels que al cel solacen.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 