Fins l’endemà

Posted on 19 gener 2018 | Deixa un comentari

vespre de boira arbres

En el cor fumós del vespre,
quan els colors tornen nit,
s’encenen llums confiades
traspassant negror i neguit.

S’alcen ben drets tots els arbres
com escuders ancestrals,
entre branques fan conversa,
preparen faldes de pau.

I el temps desa al buirac fletxes
confiat fins l’endemà,
quan la llum dreci energies
presta altre cop a lluitar.

Aquesta entrada ha esta publicada en ., Poemes del temps. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.