Fallida

Em fa cert mal l’esquena
i el somni de la nit
i un amor que s’escola
dins d’un espurneig lúcid
d’etèria plenitud.

M’he d’adormir més d’hora,
pensar en històries tendres
i aquest amor alçar-lo
al puny com la bellesa,
com instants fets tots d’art.

Però vagarejo sola
cercant amb afany fites
mentre que resta a fora
la profunda vivència
que voldria la vida.

I així la maduresa
ja temps ha advertida
va esdevenint vellesa
i el còmput al final
serà lenta fallida.