Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.
M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus
i en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.
Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.
M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus
i en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
El dia degradable
amb les seves bombolles,
de noves i que esclaten,
i així tira endavant.
Un dia seré dintre
d’una d’elles, fungible,
i en el seu eclipsar-se
em desintegraré.
Publicat dins de ., Poemes del temps