Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Sóc una tal dona

que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,

i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

Ets dret, una mica llunyà,
una mica a recer,
dins el teu recinte tribal,
entre rebombori de paraules
que obscurament versen sobre tu
i sobre les quals no et pronuncies.
Amb el cabal subjugant
de la teva masculinitat protegida,
només amb un picardiós somriure
que desgrana la teva densa vida,
la teva olor que s’escampa
i el teu cos que s’atansa cap a mi,
proper i, tal com jo ja sé,
per un instant em tria.
Tu ets aquest que jo observo
entre els dibuixos fruit
de les teves mans lluminoses,
de la teva recòndita flaire
d’home, intrínseca,
empeltat en la bellesa,
enlluernant de tan sensible.