Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Ganivet

Posted on 22 Desembre 2015 | Deixa un comentari

Woman Asleep

No sé si algú
entre els presents
té el lloc tan buit
i un dolor vell
embolcallat
amb sal de llàgrimes
i obscuritat
a filagarses,
un dolor vell
i el ganivet
clavat enmig
la carn i el seny.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols

Errant

Posted on 22 Desembre 2015 | Deixa un comentari

errant dona noia

No vull morir
i amb un petit alè,
curt, ofegat,
tragino entre els dies.
La vacuïtat
és el gec que em vesteix,
nàufraga errant
tant en sons com vigílies.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud

Ventre de mar

Posted on 22 Desembre 2015 | Deixa un comentari

000-sirena-en-mar_80012
Mar, un dia em portaràs
al teu ventre d’aigües denses
amb criatures estranyes,
ignotes com jo mateixa,
i m’infantaràs de nou
de nit amb verges estrelles,
vés a saber a quin món,
per descobrir-lo a palpentes.

Només voldria que hi fos
la meva mare terrena.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud

Colors de tardor

Posted on 22 Desembre 2015 | Deixa un comentari

00000autumn-leaves-trees-the-rays-nature

Ara és quan el sol pinta
amb el seu pinzell de rajos
els colors definitius
de la tardor de contrastos.
S’esmerça en una vivor
de fondos traços polits,
una eclosió saturada,
de tons sòlids i sentits.
El meu ésser tan exigu
en el tornassol del dia
cedeix terreny a la fosca,
s’arrauleix i renuncia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol

Horitzó

Posted on 20 Desembre 2015 | 1 comentari

000 liseli hoepli dona noia mirada trista

Un horitzó de contrastos
després de boscos i molsa,
l’energia que es barreja,
la ciutat, remor i aroma.

Jo sóc al tren que m’hi porta
després d’una malaltia
tancada en la meva cova
molt més morta que no viva.

1 comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols

El carrer de la mare

Posted on 27 Novembre 2015 | 1 comentari

Passo pel teu carrer
com una consciència,
una dona en enjòlit,
una ànima corpresa
que et vol rescatar a tu
i la teva família,
allò que a mi em pertany,
que només era un mite
en els teus llavis joves,
en els ulls de poncella
que esclatava per dir-nos
el teu poble, la vida
de tan gruix, tan immensa
que viu una família
dies feiners i festes
en el temps de la pau,
en el temps d’una guerra,
amb l’amor com teixit
i trànsit d’existència.

1 comentari

Publicat dins de Poemes per a la mare

Nàufraga

Posted on 17 Novembre 2015 | Deixa un comentari

dona n oai jove dansant

Esforç de nàufraga
en l’hora del gall,
saltant amb convicció forçada
en els platós de ball,
el mal alcohol
que es buida a la copa,
el teu ésser absent
que èbria estrenyo
en la buidor paorosa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols

Nit

Posted on 13 Novembre 2015 | Deixa un comentari

Això era
la nit a Barcelona,
quan em sostreies
el goig de tenir-te
sota el cel intacte,
igual que els teus llavis,
tan perduts en altres
que a mi no em senties.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols