Animal sa i cívic
dalt del tren
que et duu a la festa
de Barcelona oberta,
ets sents capaç
i jove i et fa goig
l’esplet de sol
les petites conteses.
Animal sa,
il·lús i confiat,
avui apartes
la mort que duus inserta
i veus la vida
com la dansa d’estiu
i fons respires
i tot sol emergeixes.
Animal sa,
ésser humà que alenes
constituït
pels trets habituals,
camines dret,
aguantes grosses penes,
trencat pel mig,
et tornes a elevar.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Com roda de pressa el temps,
corre sense penedir-se,
amb olor d’aire rabent,
amb fermesa irreductible.
Corre com un carrusel
circularment i insensible,
l’eix que li aguanta els roders
sembla a punt de fer fallida.
Les cadiretes van boges,
s’eleven en el vertigen,
i el carrusel va expulsant
els cossos fràgils ja lliures.
Publicat dins de Poemes del temps
Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.
Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.
Publicat dins de Poemes del mar
Falda de bosc
on bolets xics germinen,
el biaix de sol
deixa la terra ombrívola,
els flocs d’espores
circulen invisibles,
llavors arrelen
entre el sigil continu,
i una pau lenta
es confon estremida
amb l’olor roja
d’una tardor furtiva.
Publicat dins de Poemes de les estacions
No hi ha cap cant
que amoroseixi els dies
i el meu cor lent
fa trajectes debades,
només pretén
alleugerir el contínum,
cabdell de temps
de gran feixuga càrrega.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Mai hi ha hagut tan recòndit caliu
en els cossos confosos en claror d’amor,
mai qui fores no s’ha enfosquit
i segueixo immersa en el nostre doll.
I anem junts endavant en el temps
que no incideix en el nostre pertanye’ns.
Tenint-te així no m’importa pas gens
la meva tan minsa insignificança.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes ombrívols, Poemes per a M., Poemes per a un home
Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.
Publicat dins de Poemes de la pàtria
S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
P. A. Renoir
On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.
On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.
On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.
On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 