S’ha aposentat el sol arreu del meu paisatge
satisfet i feliç, ensonyant-se amb el cel.
Desprèn l’aroma rossa que enlluerna i encalma
quan somnis i delits se senten més punyents.
Esllenegat i lliure lluu amb espurnes daurades,
tot el seu ésser dúctil es fon en cada cos.
Com un amant prodigi dolç tot ho amanyaga
i se n’enduu la flaire quan torna al seu redós.
Publicat dins de Poemes del sol
Tot s’ha precipitat a aquesta lenta mort,
dura supervivència, escruiximent de temps
on s’imposa el valor, aixecar-se dempeus
per surar i avançar, per rescatar retalls,
tons, formes, moviment, fragments de mons sensibles.
Així visc sense plor si bé soc plor complet
en una nit que em colga, amb el dolor sencer.
Que fugaces les roses, quin fal·laç somieig.
Van rodar els temps d’amor com un imperi antic
els carreus fracturats, les columnes trinxades,
l’alt cel esquarterat tot fet una despulla,
totes les savieses una a una estimbades.
Encara avui esglaia com ressona l’abisme,
quan ja tot és ruïna incorporada en mi.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols, Sonets
Carta LA LLUNA de tarot italià antic
Molt Bon Any Nou des del fons de la nit,
transitant límpida cap a una nova era,
duu lluentor al xarolat vestit,
porpra daurada damunt les suaus parpelles.
I va fluent, joiosa i somiosa
cap al cantell d’un temps ja fonedís,
just travessar-lo prendrà consciència nova
de las tendreses d’amor de l’avenir.
Anirà amunt camí de les estrelles,
tot enviant-nos alens de paradís.
Publicat dins de Poemes d'Any Nou, Poemes de la nit
I quin goig de voltar Barcelona,
he trobat la ciutat vessant càlida,
llums, colors aquests dies suavíssims
de Nadal en catifa enconxada.
Hi ha paquets i bosses que circulen
en les mans de persones contentes,
són per fer bombollams d’alegria
en la gent que entre l’amor prospera.
Publicat dins de Poemes, Poemes de Barcelona, Poemes de Nadal
En tot el meu garbuix
de pensaments de nit
hi ha assolats els dolors
d’estimbaments d’amors,
absoluts del meu temps,
els que em constitueixen.
El doldre-me’n va amb mi,
amb la vida esqueixada,
i sense ni un amor
em demano astorada
si avui tot és perdut
desistint d’esperança.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
M’aguanta el plor la inèrcia del viure,
el moviment, que no deixo aturar-se,
tot se sosté, entretingut i minso
sense batec, amb tota arrel truncada.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
El vent festeja la nit tan forta i jove,
ella és alegre, ell intens, ardorós,
l’atura àgil, ella es tomba xamosa,
ell va a besar-li els seus llavis en flor.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la nit
S’alça la tarda
els pins enlaire
les cases dretes
les tiges rectes
els turons alts.
I així s’eleva
l’ànima meva
i així es dreça
la melangia
dels seus bassals.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la tarda
Declina el dia entre blaus i grisos,
núvols al cel, cabretes banyudes,
cap a ponent l’horitzó una línia
de roig roent ferint la foscúria.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Corre el flux tan costós de Nadal
sec, feixuc, on hi soc atrapada,
jorns amb fèrula d’una estretor que escanya,
sostre baix amb una ànsia ofegant.
Just a casa la solitud s’inflama,
no per llums ni cap sentor de festa,
el desert que a l’exterior s’escampa
pinça el cor, tenalla la consciència.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de Nadal, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 