Festes de Nadal

arbre de nadal a plaça des del tren

Ja s’ha fet nit a les sis de la tarda,
van passant llums i arbres de Nadal,
anem parant a estacions callades,
tots el rellotges són més lents i esmussats.

Se’ns enduu el tren tot lleuger i arrauxat
amb un saber de camí conegut,
mig buit aquests fal·laços jorns de festa
desgavellats, repetitius i eixuts.

“La sociedad de castas”, d’Agustí Pàniker

rbt

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons, conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra d’Agustí Pàniker La sociedad de castas, una obra impressionant sobre la societat índia.

L’aventura d’arribar a aquesta gran obra va començar una matinada de finals de juliol, quan ja tenia el bitllet d’avió per viatjar a l’Índia tot el mes d’agost, sola i pel meu compte. A més del vol, tenia també una habitació reservada per tres nits a Kochi, a l’estat de Kerala, al sud del país, i això és de tot el que jo disposava per emprendre aquesta aventura.  A pocs dies del viatge, una matinada que m’havia agafat una certa basarda d’anar-hi així, llançant-m’hi pel meu compte, vaig escriure un missatge al senyor Pàniker, que amb la seva generositat em va contestar a les poques hores. Ell, per molts motius totalment fonamentats, en va assegurar que sens dubte seria una gran experiència, i així em va fer recuperar la seguretat i la confiança. I puc assegurar que ha estat una de les grans aventures de la meva vida, perquè l’Índia, malgrat les contradiccions, m’ha captivat completament.

En tornar, plena de desig i interès per aprofundir en la realitat de l’Índia, en tot allò que no havia pogut interpretar a simple vista i que m’havia deixat amb una certa inquietud per conèixer, va ser quan vaig llegir l’obra que presento avui, La sociedad de castas. Religión y política en la India, que considero imprescindible per conèixer l’Índia.

Agustí Pàniker,  escriptor i editor, és sens dubte l’especialista més destacat del subcontinent indi a casa nostra.

El seu profund interès i coneixement de l’Índia prové, en gran part, de les seves pròpies arrels, ja que el seu avi,  Ramuni Panikkar, era un indi de l’estat de Kerala que es va establir a Barcelona, on es va casar amb Carme Alemany, una catalana que pertanyia a la burgesia barcelonina. Val a dir que el seu avi també pertanyia a una casta alta de guerrers indis.

D’altra banda, Agustí Pàniker és fill del també escriptor i editor Salvador Pàniker, que va fundar l’Editorial Kairós el 1964, i que Agustí Pániker ha continuat dirigint i eixamplat. L’editorial Kairós avui disposa de més de 1.000 títols, i és un nom de referència tant per a estudiosos de l’Àsia com per al públic en general interessat en les tradicions de l’Orient.

A més de ser un escriptor amb una obra molt àmplia i profunda sobre la cultura, la religió, les castes, la situació de la dona i altres diversos aspectes de l’Índia, és també un viatger apassionat, i els seus coneixements, a més de l’estudi i la documentació, els extreu de la seva experiència directa amb la societat de la qual ens parla.

En el llibre que presentem avui, de més de 600 pàgines, i amb suport d’algunes fotografies a fi d’il·lustrar algunes realitats exposades, Agustí Pàniker  aborda el tema de les castes, dels seus orígens, el seu lligam amb la religió, els vincles amb el poder econòmic i polític, però també va desgranant altres temes, com la situació de la dona, el sistema patriarcal, els matrimonis concertats, i molts altres aspectes que configuren la realitat del subcontinent indi, del tot apassionant.

Si us abelleix sentir el programa, ho podeu fer al següent enllaç.

https://www.cugat.cat/diari/sons/147469/l_%25CDndia-d_agusti-paniker

Si us abelleix llegir la crònica que jo vaig anar escrivint diàriament  sobre el meu viatge i que vaig anar publicant a Facebook, amb les 30 fotos per missatge que permetia el sistema, ho podeu fer aquí:

https://mirallsdaigua.wordpress.com/category/cronica-de-lindia/

“Carrer Ordener, carrer Labat”, de Sarah Kofman

Sarah-Kofman-mini

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons.

En aquest cas, presento l’obra de Sarah Kofman, Carrer Ordener, carrer Labat.

Aquest llibre es tracta d’una obra molt especial, com n’hi ha poques a la literatura. Un llibre de menys de 100 pàgines però que ens obre la porta a la visió i a la comprensió d’un món inabastable. Aquest llibre duu per títol Carrer Ordener, carrer Labat, i la seva autora és Sarah Kofman

Sarah Kofman és una escriptora que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de la filosofia i la psicoanàlisi, i que, abans del llibre que presentem avui, ja havia publicat una obra molt extensa i important, de gairebé 30 llibres, sobre filosofia.

Va ser escriptora, filòsofa i professora de la Universitat de la Sorbona de París, i també va impartir diversos seminaris a les universitats de Ginebra, a Suïssa, i de Berkeley, a Califòrnia.

El llibre que presento avui, Carrer Ordener, carrer Labat, és la seva única obra literària, i alhora és totalment autobiogràfica. Va escriure aquest llibre, l’últim de tots, l’any 1993, el va publicar el 1994, i aquest mateix any es va suïcidar. Cal dir, també, que després d’escriure aquest llibre havia entrat en una depressió molt severa i, a més, estava malalta de càncer. Aleshores, quan es va suïcidar, tenia 60 anys

Sarah Kofman ja ens diu en el prefaci d’aquesta obra: Potser els meus nombrosos llibres han estat trencalls necessaris per poder contar “allò”. I “allò” és el que precisament ens explica en el llibre que avui presento.

Aquest llibre consta de dues parts: la primera, la del “carrer Ordener”, narra el relat esgarrifós de la persecució, captura i deportació dels jueus als camps d’extermini al París ocupat pels nazis; i la segona, en què ens mostra la destrucció que provoca  ignorància i la intolerància vingui de la banda que vingui, en aquest cas de la banda jueva.

Es tracta d’un llibre d’una gran força emotiva i una gran altura intel·lectual, amb un estil bàsicament expositiu, lineal, seguint un ordre cronològic, i sense emetre cap mena de judici sobre els fets que narra. Això, el fet d’emetre judicis, ens ho deixa per als lectors. I naturalment, podem dir que és l’obra d’una gran escriptora, ja que l’escriptura va constituir una part essencial de la seva vida durant més de 30 anys. I alhora és un llibre que presenta moltes dimensions de la història que narra, que són susceptibles de múltiples interpretacions i que constantment fan reaccionar el lector.

Si us abelleix, podeu sentir el programa a les adreces següents.

http://www.cugat.cat/diari/sons/146733/_carrer-ordener-carrer-labat_-llibre-imprescindible-del-mes

https://www.ivoox.com/carrer-ordener-carrer-labat-sarah-kofman-audios-mp3_rf_45186418_1.html

Lluna plena

LLUNA MAR PALMERA PLATJA retallada vermellosa

Joiell, lluna plena de nacre polit,
bellor lluminosa, fermall de la nit.
Corpresa pel mar, el mar contorneges
i l’atraus, colpit, ple de fúria tendra.
Somieja amb tu, dolçor sense màcula,
formosa i benigna, de força insondable.
Ets una encisera de jove encanteri
amb la saviesa densa de mil·lennis.

Malalta

noia dona exhausta 23467

Corre endavant
aquest costós octubre
grapat al temps
de les quatre grans trampes,
feixuc, suós,
tots els racons col·lapsa,
en mi s’estanca
el bategar i la sang.
Jo, ballarina,
soc presonera exhausta,
fada de boscos
i d’amors i viatges
ara expel·lida,
dimensió estranya,
a terra immòbil,

malalta, anorreada

 

Setembre

dona noia d'esquena davant el mar.jpg

Com sortiré de mi neutralitzant l’angoixa,
aquest ésser que soc, sol, deslligat de tot,
com en aquest setembre prepararé l’octubre,
com m’alçaré en columna, com prendré jo el control.

Soc algú negligit per qui tant he estimat
tot i que el meu amor no importa que s’estimbi,
ni tampoc té valor pel que és, pel que ha après,
i a l’àmbit de la mort just va perdent la vida.

Borralls de realitat s’apareixen, no es fixen,
i el temps esquarterat és el meu temps feixuc,
al centre carregat, sense espiral ni línia.

Tota enfonsada en mi, en un respir d’ofec,
sense ni agafadors, només em colgo endintre,
amb tot l’esforç surant al món incomprensible.

Llast

dona noia tren nit 2342350000000000000000000000000

Ja s’ha fet nit
però el dia no es derrota,
mig derrotada
em duu a casa el tren,
closa en mi,
sense closca, vessada,
tot traginant
l’espai que em té isolada.

No tinc noció
de com era la vida
amb els meus vincles
arrelats a la terra,
sense cap pes
levito sense perdre
el llast feixuc
nuat amb tristor i pèrdua.

Tren

tren bosc estiu sol 000000

Passen muntanyes
i cases rosses
entre els alts arbres
que fan el bosc,
la finestrella
els deixa enrere
sota el cel ample,
banyats de sol.
Corro amb el tren
entre l’espai,
la llum excelsa
tot ho fa festa,
sento endintre
l’ésser exhaust
que duc tothora,
que es desintegra.
Mai no hi ha treva,
mai som salvats.

Món esgotat

esquelet de vaixell sota la sorra

Visc en un món
que sento esgotat
on tota sang
s’ha escolat de les venes
i fantasmal
s’estén pla i sense esma
i jo no soc
més que un ésser buidat.

Ésser contret

noia trista dona 346899

Mutilada de temps,
sotragada en foscor,
tot l’ample espai obert
se m’escola pel cos.
És massa immensitat
temps obert com un mar,
el meu ésser contret
no hi connecta ni espurna.