Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Estrebades de polla

al meu cony obert:

d’esquena em folles

amb un boig sacseig.

La llengua et repassa

el xuclamel del cony;

l’olor de femella

m’escorre i em fon.

Tronc de sementer

que em fas delirar,

et  sucaré en l’englantina

del meu cony fins a esclatar.

Pell tendra de setí

el gland irradiant:

xuclaré en l’oberta escletxa

fins al plaer delirant.

Dolça i vulnerable

la xona llapissosa,

fondo i suorós

el cony delitós.

El penis encès s’escorre

fondament clavat en mi:

boca creixent el meu sexe

que encara et vol més endins.

Cuixes al vent i sexe ben ofert,

carn lilosa i vermella badant-se:

el triangle punxegut que crema, ert,

demana a crits enfonys i xarrupades.

Llavis que traspuen

salabror vital:

salada és l’escletxa

del cel terrenal.

El vespre s’allarga

calent i gemmat;

el teu penis penetra

el meu sexe rosat.

Venies de lluny,

llarg camí atzarós,

per arribar a mi

i fer-me cabalós.