Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Deixa que t’engrapi

el prominent paquet;

abans de penetrar-me

et xuclaré complet.

La llengua corria

coneixent la pell,

matèria sensible.

Cames i braços oberts,

la regatera de seda,

m’escorro entre els pits estrets

amb el penis dur i erecte.

Et rellisca el cabell damunt de l’espatlla

ignot i salvatge, ignorat per tu,

el mateix gest que al llit d’aquella tarda,

tu i jo entre els llençols, tan oferts i nus.

Et vindré a polir

amb llengua de flama

les joies dels pits.

Sorollós gemec,

la tija del penis

regalima pel séc.

Jo sóc llengua densa i serpentejo

pel teu cony olorós i fumejant;

tu ets boca delerosa, fonda cova,

que em xarrupa la polla suquejant.

M’apartes les calces,

el teu sexe s’enfonya,

gemega el meu cos

al vaivé de la polla.

Dura i aixecada,

amb secrets extrems,

la verga enjoiada.

Plaer que puja graus

fins al perillós abisme,

obscur delit cremant,

força sexual invencible.