Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Amarats i estrets

respiràvem fort,

els sentits oberts,

els sexes de foc.

La pell s’estremia

pel lent navegar

dels dits a la sina.

Sentiràs la fresca remor

del salze espolsant-se les branques.

Sentiràs la puixant cremor

del desig obrint-te les cames.

Frisava la tarda

per trobar-te amb mi:

promeses de besos,

plaers a desdir.

Ungles de mitjana lluna

com desitjos estelats

esgarrifen de delits

el meu cos enlluernat.

Vinc per seduir-te:

flors pel teu esguard,

rosada per l’ànima,

frecs al sexe arbrat.

Amb el tou dels dits

al meu cos lliurat

plantes rius i prades,

úniques veritats.

Túrgid el penis potent:

gruixudes venes de sang

travessen el tronc de vellut

que suplica boques i mans.

Xarbota el teu cos

traspuat de plaer;

em sacsejo amb tu:

dos sexes oferts.

La llengua llepa els llavis

molsuts i sortits:

entre un plec i l’altre

hi ha tot el meu desig.