Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Carn abundosa i impúdica

entre les cames, bolic;

encara s’hi obre una escletxa

per atrapar-m’hi entremig.

Cridant com un foll,

escatant-me el penis,

flueixo al teu cony.

Rosa el llavi obert,

la llengua goluda,

el penis ben dret,

roig ben viu la punta.

Sorgit d’un fondo mar,

llapissós marí,

lluïa el teu sexe

obert sols per mi.

Sorgeix de l’aigua fresca el teu cos

encara amb regalims i gotes estrenades:

deixa que el faci tornar altre cop suorós

mentre et faig esclatar les més tendres rialles.

L’olorós pèl

de la teva aixella

em desperta els sentits

de la meravella.

Tumultuós el teu cos sexual:

plecs i angles i tornejos,

tofa triangular i ombrejant,

rodons pits madurs suspesos.

Amb dos dits t’obries

els plecs del teu cony;

amb l’altra mà em temptaves

polla i collons.

Cos carnal i misteriós

poblat de fosc pèl als intersticis,

deixa’m olorar els rodons racons,

deixa’m que, inquietament, l’estimi.

Insinuant esguard que torba

la rossa carena dels meus pits:

baixes els ulls al séc del sexe

que creix i s’abrusa, enardit.