Miralls d'aigua, de Carme Cabús

Turgència que esclata

sota els pantalons;

obro la bragueta:

surt polla i collons.

Entre els llençols blancs tacats

llapissosos sucs, semen i saliva,

cossos feliços de significat:

ara recomencen els esclats de vida.

Estremiments i crits,

sanglots fondos i gemecs,

manxo el foll penis polit

que es sacseja a glops de llet.

Baves i xarrups

en la vulva closa;

estiro amunt els plecs,

teso el clítoris rosa.

Et vas ajupir d’esquena

i es va descobrir la vulva:

vaig xuclar la carn oberta,

te la vaig ficar, ben dura.

Elèctric recorres

pits, sexe i forat;

el teu bony em torba

quan me’l prems, llançat.

La tarda restava quieta

mentre guaitava, expectant,

el primer petó de menta.

Polla estremida

que altre cop rebrota,

jo et desencaputxo

i et llepo, afanyosa.

Just quan et despertes,

despullat i mut,

m’enfonses la polla:

jo m’escorro amb tu.

Amb la boca oberta

i el sospir profund,

m’acostes els llavis:

foc al meu cony nu.