Miralls d'aigua, de Carme Cabús

This gallery contains 1 photos.

        —Saliiiiiim… Saliiiiiim… —crida Ahmed amb un fil escanyat de veu.      Està gairebé inconscient. El seu front crema de febre, i la pell clivellada de la cara li dóna un aspecte moribund a la llum incendiada del dia. Salim prova de fer-li beure una mica d’aigua, però és en va. Ell també està exhaust.      A cada moment … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

             Malik arriba ple de pols al mercat de Djerban. Els cinc quilòmetres de camí, entre cabres i ovelles pasturant, han sigut cansats i polsegosos.      Quan ha sortit de la seva cabana just es desvetllava el sol, i ara ja llueix de ple ben amunt de l’ample cel.      Deixa a terra el seu farcell i treu els dos draps que … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

       La pluja regalimava pels nostres cossos bruns sota la immensa fulla de plataner, acabada de tallar de soca-rel, que aguantàvem fermament pel sòlid tronc damunt els nostres caps. El seu teixit estriat de nervis se sacsejava al ritme … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

     En el silenci del local, de vegades s’alça el so rapidíssim d’un teclat, i també alguna rialla. De dins les cabines de telèfon, no acabades de tancar, de vegades se sent una veu estrangera, molts cops castellana, que parla amb algú molt proper a un altre continent, un altre món del qual n’és una part sencera.      Hi … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

        Els sostres del Cafè Literari són molt alts, i la claror és groga. Té unes grans vidrieres per on, a aquesta hora, es veuen els llums i el trànsit del carrer. Però el so no hi entra. Són les vuit del vespre d’un dia d’hivern. Avui hi he vist dos grans canelobres nous, de ferro forjat, gruixut i daurat, més alts que jo. A cada un hi cremaven tres grosses espelmes. … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

    Jo llegia una entrevista al poeta Roberto Juárroz en una revista antiga. Era  a la vella cafeteria d’una estació perduda d’un destí de pas, en un encreuament entre ciutats de països resplendents i lluents de modernitat. Esperava feia llarga estona un tren a la finestra de l’andana, mentre sentia l’olor lànguida del lliri disposat al gerret de la taula i veia brillar un petit estel llunyà en l’íntim vespre … Continua llegint →

This gallery contains 1 photos.

        Aquell era un món lluent, en el qual llampurnaven els diamants que duien les dones als joiells i a les tanques de les bosses de mà. Els seus reflexos es multiplicaven als miralls i realçaven la lluentor dels … Continua llegint →