Estàtica,
l’infinit l’observa,
hieràtica,
és món de fredor,
superba,
amb rictus de mort damna
la fràgil vida làbil
que ens recorre a tots.
Gelada,
amb la daga sega,
obscena,
descarna tot cor
lasciva,
amb la mort fa conxorxa
i cruel ens planifica
un fat esgarrifós.
Roïna,
la corrou l’enveja,
altiva,
es rosega voraç,
mesquina,
vol mort sobre la vida,
de goig desposseïda,
i joia, i carn vivaç.
Publicat dins de ., Poemes ombrívols
Paper assecant
que el lila composa:
hi regalima
com un raig de sol,
emmarca Egipte
en una mirada,
i un rostre esguarda
la tarda que es mou.
Una mà ferma
recolza la galta
i el somieig
del noi camperol
que amb una gerra
ve de buscar aigua
i ara reposa
al tombant del pou.
Fa olor de blat,
la pau l’acompanya,
el falziot canta
la vida entre els joncs.
Publicat dins de .
Amb la ferida tendra se li va escolant l’ànima
sagnant en el martiri com Jesús a la creu;
igual que el Redemptor, té el rostre ple de calma
i el cos se li il·lumina amb llum que ve del cel.
Una tenebra fosca, clos del mortal abisme,
gravita dins la cambra on la vida se’n va;
i hi ha una resplendor com aura de celístia,
l’indret on Déu el mira i li dóna la mà.
El tors innocent vincla, vençut, ja cap a terra,
i el seu costat li sagna, colpit en la tendror;
li han dat la punyalada on hi ha el cor, a l’esquerra,
i sa mà encara branda l’escrit de traïció.
La daga jau a terra i implora al cel justícia;
un home bo, indefens, ha estat ferit de mort;
és com un sant devot que ha fet el bé a la vida,
que ha pres els béns dels nobles per dar-ho als pobres tot.
La dona que l’ha occit, emissària terrible,
l’ha enganyat amb l’escrit i ha entrat al seu redós;
damunt el seu capell de noble cruel i altiva
penja la guillotina, sang i Revolució.
Marat prenia el bany i una carta escrivia:
s’adreçava a una mare per oferir-li ajut;
la ploma s’alça encara com la bondat divina
que emana del seu ésser, i que no s’ha abatut.
David, el pintor-àngel d’una època convulsa,
dóna vida a l’instant que penetra la mort,
i amb el recolliment de qui estima la víctima
li ret un homenatge que fa apiadar-se el món.
Publicat dins de ., Poemes ombrívols
Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.
Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l’arrel d’eben.
Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.
Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d’atzabeja:
que el vostre clam insubmís
piqui al plexe de la terra.
Publicat dins de ., Poemes solars
Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.
Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.
Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.
Publicat dins de Poemes solars
Palmer Hayden
Quan vas perdre la selva,
poble negre de Harlem?
A la vora de quin foc
expliques avui contalles?
On és el rugit calent
del lleó prop de les bardes?
On el coll de la girafa
que s’eleva entre els arbres?
On les fites de la nit
i les olors de les planes?
Mantens l’escalfor que crema
dels grans riures i paraules,
ànima negra que canta
la trobada i el contacte.
Ànima fresca que vibra
de passió i de cor ample,
cap suburbi et domestica
poble tendre, mel salvatge.
Beus d’aigües pures i riques
i entones cançons a l’aire
que ens somouen l’esperit,
i vols pau a riallades.
No et pot vinclar pas ningú,
poble germà, fullós arbre:
arreu del món, allà on vius,
el teu cor lliure encén flames.
Publicat dins de ., Poemes solars
Home i dona nus dormint
abraçats damunt de l’herba.
A vol d’ocell el vent riu
i els compon aquesta gesta:
―Sou finibles,
sou fungibles,
sou finits,
àngels caiguts,
teniu còrpora marcible,
sou fulla a mercè del temps,
però amb la vostra abraçada
desafieu tots els déus―.
Publicat dins de Poemes amorosos
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes de Barcelona
This gallery contains 1 photos.
El guia va assenyalar l’heptàgon de l’entrada, símbol de l’ostentosa companyia. Mentre el nostre grup de turistes avançava, vaig veure una placa de l’alcalde on alabava aquella gran empresa, la Fariscola, que s’implantava al seu país, Zimbawe, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Baixava cada dia a la platja de Copacabana, davant el meu hotel i, malgrat la bellesa de la costa, no gosava allunyar-me gaire per una sensació anguniosa d’inseguretat. Grups de nois demacrats i esparracats hi deambulaven sense … Continua llegint
Jacques Louis David
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 