This gallery contains 1 photos.
Si un viatge, pot definir-se com un moviment a través de l’espai i del temps i, a la vegada, cap enfora i cap endins d’un mateix, puc ben dir que aquestes han estat les coordenades amb què he … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Si un viatge, pot definir-se com un moviment a través de l’espai i del temps i, a la vegada, cap enfora i cap endins d’un mateix, puc ben dir que aquestes han estat les coordenades amb què he … Continua llegint
Cauen a pes
els sols que són els dies
rodant ben lents
fins acollir la lluna
i sota els vents
cardinals que pergiren
s’obren camins
a recer de foscúria.
La pluja cau
amb la mullena blava
gran cabellera
del cel escorredissa
les seves trenes
degotant en l’oratge
alenant l’aigua
que tot ho vivifica.
I arriba el fred
rigorós de gelades
reflectint cels
amb flors de gel i vidre
esclarissant
esperances badades
fent un apart
abans l’esclat de vida.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Significat desconegut del dia,
lleis ocultes de l’existència humana,
transitem l’eixut camí de la vida
amb la mort, al bell mig, com a companya.
Incert camí menat a les palpentes,
clos de fredor, silenci impenetrable,
i albes noves damunt nits de tempesta,
esperonats tan sols per l’esperança.
Publicat dins de Poemes de la solitud
Polida nit de via làctia i planetes,
al voltant la vida palpitava,
el mar s’empaitava en onades
ens mullava amb la seva salabror.
Per primer cop vaig tocar-te
quan per pujar a les roques
em vas agafar les dues mans.
La nit resplendent ens inundava
amb la seva humitat de brisa dolça.
Ens vam asseure abraçats
a la petita planura d’un pedra.
Hi havia el so de cristall de l’aigua
i el cel tornejat per testimonis,
i un batec de sang punyint al pit.
Un aire desconegut,
embruixat, ple de miracles,
parpellejava a la teva cambra,
esperant que jo hi entrés
amb una revolada de maga,
sent ja escollida per conèixer
les meravelles ocultes als humans,
i aquella manera pertanye’ns
de la quan mai més podrem desfer-nos,
ni després de dolorosament perdre’ns
empesos per les turbulències de l’atzar.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a B., Poemes per als homes

Lleugera dorms, nua que nua,
cauen els àngels en el teu son,
i un home vetlla feliç, tot sol,
el teu cos tendre, fruita madura.
Has caminat les estacions,
pluja, neu, vent i solellades,
i els teus ferms fills són el rebrot
de tant voler del teu cos d’alba.
L’home que et vol ha germinat
la teva terra de fèrtil horta,
i amb ell somia el teu cos alat,
fonda carícia que sempre et porta.
Publicat dins de Poemes per a dones
Pols de joventut,
la teva finestra,
reclam de la lluna
des del sol del vespre.
Blau com els teus ulls
el cel s’hi emmiralla,
sols jo sé el misteri
que darrere amaga.
Alts els esglaons
fins la teva cambra,
no, no obris, no,
finestrons, sols vànova.
Panteix de petons,
vermell a la galta,
el teu cabell ros
s’estremeix al tacte.
I com la tendresa
nua, de pell blanca,
besa amb llavis molls,
cenyeix amb llaçada.
Finestra anodina
pel vianant que passa,
darrere teu deses
la fonda frisança.
Olor de la nit,
del carrer que calla,
del lent pas del temps
que alena amb nosaltres.
La meva mirada
sempre més t’esguarda,
finestra que clous
l’infinit que passa.
Publicat dins de Poemes amorosos
Content i rabent
et porto regals
quan les dents et cauen,
petitó estimat.
Mirant-te als ulls
intento esbrinar
què t’agradaria,
i ho vaig a buscar.
Sota del coixí,
ben embolicat,
amago a la nit
un regal triat.
Busco la denteta
sota del teu son
i l’agafo prest…
Ai, que ja et somous.
Que t’agradi, amic,
el dolcet present,
i avança en la vida,
i fes-te valent.
Publicat dins de Poemes per a nens
Els déus de l’Àfrica no et poden fer costat,
esclaus com tu d’uns blancs qualssevol,
i quan el riu rugeix desaforat
resten corpresos, amb un rictus d’horror.
Els déus de l’Àfrica escolten el brogit
del riu mortal arrasant plantacions,
segant d’arrel la teva terra humil,
i es desesperen a dins del calabós.
Els déus de l’Àfrica senten, esgarrifats,
el frec dels cossos arrossegats pel riu,
i armes dels blancs tornant a amenaçar
els teus fills negres, tornats a fer servir.
Els déus de l’Àfrica, vexats fins l’infinit,
encadenats, camí del paredó,
clouen el puny sagnant per fer sorgir
Panteres Negres esbotzant l’horitzó.
Publicat dins de Poemes de ciutats
La patata, fina i llisa,
sempre fa de bon menjar,
és a la llar dels més pobres
i a la dels més benestants.
Imitant la rodonesa
creix endinsada en el fang,
la terra molla la bressa
i xala entre el patatam.
El pagès, amb una aixada,
la planta any rere any,
i ella treu les tiges verdes
per rebre el sol rutilant.
Sota la terra fa grills
com delicades arrels
i estén una xarxa fina
on creix i es reprodueix.
Tímida i també austera,
però sòlida com rocam,
fa fillada silentment
per a plaer del gormand.
Regna a les verduleries
i en els plats dels restaurants,
i per delit dels menjaires
se la pot trobar tot l’any.
Igual que l’espècie humana
té races i dots flamants,
gustos i sabors diversos
i geni individual.
Ella sap que és bona a taula
i li agrada alimentar
qui amb esforç l’ha criada,
qui amb plaer l’ha cuinat.
Dauradeta quan és rossa,
blanca en el puré nevat,
és un element versàtil
de gust i color al guisat.
Ella s’impregna, feliç,
dels sabors agermanats,
i s’estima els nens petits
que amb ella es van fent grans.
Publicat dins de Poemes per a nens
Saltant d’una branca a una altra
llest i viu, amb musell fi,
té orelletes punxegudes
i és un rei damunt d’un pi.
La cua li sembla un ram
amb el que es tapa a l’hivern;
menja llavors i pinyols,
li agrada el sol ixent.
Però on xala de veritat
és escorcollant les pinyes:
hi cerca els pinyonets blancs
i, golafre, menja i trisca.
De vegades estarrufa
el seu pelatge daurat:
és quan el seu cor tremola
de por o inseguretat.
És senzill, feinejador,
no s’està ni un moment quiet,
però us vindrà a fer un petó
si també sou bons amb ell.
La seva forma graciosa,
el seu moure’s de llampec
omple els boscos d’alegria
i posa contents els nens.
Endreçat i decidit,
amb dits sensitius i forts,
treu el cap pel verd dels pins
i trenca pinyons amb goig.
El pi és la seva llar
i hi fa el niu i el rebost.
Dóna-li menjar amb la mà,
t’ho agrairà de tot cor.
És de l’esquirol que et parlo,
animat, rosegador,
que sempre està de festa
i t’hi convida, joiós.
Si te’l trobes pel camí
quan vagis a passejar
serà el deliciós amic
que et vindrà a acompanyar.
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens