Poblava el meu món
en aquell moment,
desig de viatge.
Era ja imminent,
a cinc dies vista
previsió de marxa.
S’elevava el sol,
tot encuriosit,
com interrogant-me.
De veres te’n vas?
Això deixaràs?
No tens cap recança?
Ho tinc apamat,
he anat lligant caps,
no sé els imprevistos.
Tan sols veig futur,
nova joventut,
per això tot ho arrisco.
