Serge Petròvitx Ivanoff
Segueix el meu no-res dintre de l’espai buit,
aquest esllanguiment on jo vaig plantant fites,
cercant-ne de plaents, sensitives, joioses,
però seguint dins del buit existencial que em torba.
Deixa sense sentit l’alba, la fi del dia,
mentre que el meu cabal resta sense sortida,
retinc el meu valor dins la còrpora closa,
premut igual que un puny, sens expandir-ne aroma.
Transitant els camins vaig aplegant bellesa,
no m’arriba al fondal, sols la prenc d’esquitllentes,
no em pot pas transformar, però sí que em nodreix,
i imagino vivències que em facin tornar a ser.
